El negoci és el negoci.
10 d'abril de 2007
Sense categoria
0 comentaris
Qui governa el món?En mans de qui estem?Com pot ser?Estem malalts? És com una mena de conducta autodestructiva global.
Qui governa el món?En mans de qui estem?Com pot ser?Estem malalts? És com una mena de conducta autodestructiva global.
Senores i Senyors!Heus ací, alló realment important avui en dia al nostre país. I que l’entrevista pública amb el president Zapatero va saber situar al centre de la polèmica, amb la valuossíssima col·laboració dels mitjanas publics i privats. No es pot negar que amb les coses importants tots hi estan d’acord.
L’art d’enganyar a la gent sense dir cap mentida.
Ans al contrari. Ens diran que ens donen molt més del que ens mereixem. Que no n’hi ha més.Que no pot ser. Però tot això en ho dirà un empleat. L’amo, donarà instruccions des d’un paradis fiscal.
Reivindica l’autodeterminació de Catalunya a casa teva i al carrer!Reivindica-la a les calçotades, costellades i botifarrades!En public i en privat!Al lavabo i l’ascensor!Quan estiguis de bon humor i de mal humor!Reivindica-la a la feina!Reivindica-la quan fas l’amor!Als mitjans publics i privats!I, sobre tot, sobre tot,reivindica l’autodeterminació de Catalunyaquan et diguin que aquest no és el
Necessitem un bon aeroport internacional, amb unes bones intalacions i molt de moviment.Així, els que ens anem quedant sense habitatge, sempre tindrem on anar, i estarem entretinguts.Que, a sota els ponts, ja està ocupat pels subsaharians.
Però, i si resulta que no sabem anar amb les mans buides, i a mig camí ja portem un feixuc farcell ple d’andròmines alternatives?Ser diferent no garantitza res.Al final, o ens salvarem tots, o ens anirem tots a fer punyetes.
És un problema de convicció, o és una qüestió de preu?
No hi ha pitxor cec que aquell que no vol veure.
A partir de l’Imperi Romà, l’imperialisme a estat la gran plaga d’Europa, i de la humanitat.Una nació s’organitza per anar a robar altres nacions.Hauria d’haver una revisió histórica per condemnar aquestes pràctiques.
Avui, és tan decepssionant l’esquerra, que ja no seveix ni per lligar.
Estem condemnats per un capital i uns polítics que no donen més de sí del que dóna un totxo. I la culpa és nostra, que som qui els paga i els mantè al poder. Ells viuen bé.
El principal objectiu del poder, no és pas el benestar de la gent.Sinó, la seva pròpia supervivència, creixement i predomini.
Pel gran capital, una guerra no és altra cosa que una operació financera.
I hom, es queda amb la perplexitat de pensar:Els deuen pagar molt bé… O s’ho creuen… O tant se’ls en fot… (?)És com una partida de cartes, marcades per tothom, i a veure qui guanya. Sovint, qui té més oportunitat de fer més trampes.A vegades, dona la impresió de que estiguin més enfeinats marcant les