Renfe, un viatge fascinant.
Quan no tinguis res a fer, agafa un tren.
Quan no tinguis res a fer, agafa un tren.
I quan no podem més, vomitem i tornem a començar.
Hi ha qui se ne’n fot dels xaves, perquè parlen amb accent foraster.Els xaves no són altre cosa que persones que han fet l’esforç d’aprendre el català d’adults, i com qualsevol que aprèn una llengua de gran, te un accent foraster. I molts catalans, en lloc de reconèixer-li un mèrit i tenir-li un agraïment i
L’imperialisme és un monstre de molts caps que rau en la mateixa naturalesa d’una part de la humanitat (hominits?).
Arribarà un dia en que els treballadors serem tan i tan flexibles que ens podrem ficar la llengua allà on en hi càpiga.Aleshores, potser trobarem feina en un circ. 131
Oh! que cansat estic…Digué l’Espriu, mentre l’hi anava fotent.
-!Ay, pena, penita, pena! -com deia Federico Garcia Lorca.Quina basarda!Per què no marxem?
Ens escandalitza el sexe, però acceptem la miseria com una cosa normal.
Com ens agrada badar als treballadors."Jo passo de tot!"I quan ens adonem, ja s’ha pujat tot. Una altre vegada. Menys els sous i les pensions. Ells no passen d’espremen’s.
I el preu l’hem de pagar nosaltres mateixos. Ningú el pagarà per nosaltres.-Jo et donu una cosa a tu, i tu em dones una cosa a mi-. Així funciona quan funciona bé. Això és la negociació.Els lladres t’ho prenen i a callar. Això és explotació, robatori o imperialisme.
Els fantasmes de la reconquesta cavalquen de nou.Afortunadament, aquests dies, al cinema fan millors pel·lícules.
En general, els polítics no han de tenir gaire vergonya; però n’hi ha que deuen fer "masters"."Masters de Poca-solta".
A qui beneficia el progrés?Les dretes defensen al capital. Molt bé, com ha de ser.Però, i als que vivim del nostre treball, qui ens defensa?
Temps enrere, la gent ens podiem planteixar si la vida que portavem ens realitzava. Avui, només pots planteixar-te si podràs afromtar les especulacions del sistema. Tenir un sostre i menjar. Sóc absolutament demócrate i republicà, i em dol l’ànima d’haver de reconeixer que en temps del dictador, la política social era milor que no pas
La política es pot discutir, però la justicia s’ha de "acatar". O sigui que, qui controla la justicia ho controla tot. I això està a Madrid.