Tenim unes dretes que ho són de veritat.Tenim un centre que diu que és l’esquerra. Però, i l’esquerra? Fum, cendre o vent…On retrobar-la?
Diu el Zapatero. La riquesa ha augmentat a Espanya, i si el treballador no se n’ha assabentat serà per culpa seva.Un cafè val 0,8 E.I qui no es pren un cafè, és per què no vol.
De fet, aquest acudit el vaig fer per cap d’any, data en la que va sortir publicat a "El Triangle". Però, les coses de les cases, com tantes altres, en la pràctica, estàn exactament igual. I qualsevol dia fa un any, que feia un any, que farà un any. I qui dia passa, any empeny.
Allò que és políticament correcte: Utilitzar el terrorisme políticament. Allò que no és políticament incorrecte: Parlar d’autodeterminació. Hipòcrites!
Pagar i callar: el paradigma de Catalunya?
En altre temps, van haver herois mítics que ajudaven a la gent.Ideologies polítiques que (encertades o no) volien salvar el món.Sectors religiosos compromesos. Gurus.Humanisme. Solidaritat… Ara, tan sols: rendibilitat i competitivitat.
Ell, porta una ametralladora i un llença-granades a sota el frac. I ella, porta el vestit de nuvia farcit de bitllets de banc i valor de borsa.A la porta, els espera un carro de combat amb la valisa diplomàtica. No hi ha terme mig. O s’està amb ells, o sestà contra ells.L’eix del mal i
Que si són verdes, que si són madures… I mentrestant, la guilla se les va fotent. O qui sigui. Senyors sobiranistes de pa sucat amb oli. Es que ens hem de cagar a les calces per saber si tenim caguera (amb perdó).
Amb això de l’habitatge, el govern ja molta feina. Primer, compten els que falten.Després, calculen el sól necessari.Després, miren com faran els habitatges en el sól que tenen.I després els fan. El que passa, és que quan han acabat de construir-los, ja falten el doble dels que faltaven al començar. Mentre, a veure si esclata
…ni vindrà.Ens ho haurem de fer nosaltres.El tren no vindrà, Godot no vindrà i ningú ens donarà res.Ans al contrari.Hi ha gent dalt de tot que mai en tenen prou.El vampirisme dels imperis és insaciable.I sempre troben gent disposats a vendre’s pel que sigui, i donar la cara per ells.
És un sistema molt hàvil de fer política. El que passa és que avui dia, amb tants de mitjans i tanta gent mirant, hi ha un moment o altre que als polítics se’ls hi veu el cul. Per què en lloc de pretendre que ERC sigui de dretes, no intenten que CiU sigui independentista de
Tan de bo, els senyors aquests del nacionalisme folklòric em desmuntessin l’acudit. Però molt em temo… que els independentistes de veritat ens fotarem un bon tip de riure. Que de plorar, ja ho em fet prou. AUTODETERMINACIÓ!
No cal dur gaire equipatge.Tan sols cal haver après a plorar i riure a l’hora.
Fer lleis, reglaments, imposicions i prohibicions, és el més facil que hi ha, i el primer que fan els polítics. Sobre tot si se suposa que podria anar bé al capital. Dels problemes de la gent, ja se n’encarregarà el mercat.
Totes les opcions polítiques tenen dret a ser-hi, cadascuna representa a un sector de la població. Els polítics, però, no han de perdre mai de vista els seus interessos socials i nacionals.La corda és molt llarga i no es pot estirar dels dos extrems a l’hora. Tot i així, el pacte i la negociació, formen