SENSACIONS

L’atemptat a la redacció del setmanari Charlie Hebdo a París ha obert altre cop els debats sobre terrorisme, islamisme radical, seguretat, llibertat. Com sempre hi ha interpretacions per tots els gustos, i tinc la sensació que la realitat suma parts de totes aquestes possibilitats.

Hi ha qui creu que vivim una guerra d’Orient contra Occident. En Vicenç Villatoro es preguntava al diari Ara: Entre qui i qui? Els jihadistes dirien: entre l’islam i Occident (potser ells en dirien els croats ). Occident, d’acord. Una de les parts, la que va ser atacada a París, és el món occidental, no tant en el sentit geopolític com en l’ideològic i conceptual. El model de vida occidental, els valors de la modernitat que Occident ha fet seus (tot i que els hagi traït i qüestionat moltes vegades). A París va quedar clar. L’objectiu no són els americans, els cristians, els jueus, els humoristes, els francesos, els dibuixants o els imperialistes. L’objectiu és el model de vida occidental.

Una cosa molt semblant ens diu Pilar Rahola a 8TV, on defensa de manera abrandada aquesta idea de guerra contra Occident.

Hi qui creu que és Occident qui s’ho busca, per ser poc respectuós i ser racista amb el món isalàmic i les seves idees. Ho diu per exemple Jordan Weissmann a l’Slate.com.

Hi ha qui creu que l’Islam no dona, de cap manera, cobertura a aquestes accions. Dolors Bramon, experta estudiosa de l’Islam ens assegura que des de la perspectiva de l’islam, l’atac a Charlie Hebdo no té cap mena de justificació, és un acte execrable. També ens diu que en les reaccions a l’atemptat a les xarxes socials, he detectat que tothom està distingint molt bé entre l’islam i el terrorisme, que són totalment antagònics.

Hi ha qui creu que estem al bell mig d’una guerra civil del món islamic. Les diferents branques sunnites, xiïtes, ibadites, els sufís (l’Islam místic) i les diferents visions, escoles, moviments, pensaments confrontats. Ens ho explica el jesuita Jaume Flequer.

La violència de l’anomenat estat islàmic contra la població, els atemptats a escoles, a mesquites, o mercats, sigui a l’Iraq, a l’Afganitan o al Paquistan,  afectant i massacrant població musulmana, em diuen que aquesta interpretació de la guerra civil no està molt allunyada de la realitat. O les accions de Boko Haram a Nigèria són expressions d’aquesta guerra civil.

En aquesta guerra sembla  que hi ha en joc l’aplicar literalment la llei islàmica, la xaria,  medieval o bé si ha d’existir una nova legislació per als temps actuals. D’alguna manera els països d’arrel musulmà han de resoldre la separació entre legislació i religió, entre governants i guies espirituals, Els delictes no poden ser els pecats de la religió. Cal recordar que aquest és un pas que van fer no fa tant de temps les democràcies occidentals.

Comparteixo l’editorial d’ahir d’en Vicent Partal. A París, que hi feien tants governants demanant llibertat d’expressió si se la passen pel forro cada dia? En Rajoy, que era al govern quan es va tancar Egunkaria? Que ha aprovat la nova llei de Seguretat Ciutadana? Quina en preparen per millorar la Seguretat i retallar la Llibertat?

En destaco el final, on diu Repugna, repugna molt, que aquesta gent faça ús precisament de l’assassinat d’uns llibertaris per a justificar allò que em fa l’efecte que serà la versió europea de la Patriot Act. L’esperança és que els milions de persones que ahir van defensar la llibertat a París i tots els europeus siguem conscients de l’engany interessat on uns pocs ens volen portar. I no el tolerem.

Terrassa, 13 de gener de 2015

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!