SENSACIONS
de Joan Pont i Montaner
Fa dies va venir a Barcelona el kefe de Podemos, a explicar el seu projecte i a fer-ne la presentació. L’acte celebrat i les propostes presentades han generat un debat intens a Catalunya. Podeu llegir-ne la cònica de Josep Casurellas a Vilaweb. La il·lusió generada pel seu discurs, la seva credibilitat i capacitat d’acció o la seva posició respecta al procés català han omplert pàgines i més pàgines en la premsa o hores en les tertúlies i fins i tot en els telenoticies.
Podemos ha vingut per quedar-se. Representa per Espanya el projecte de futur que ja té Catalunya amb la independència. Un projecte que també vol fer foc nou i regenerar la democràcia. Proposen un nou procés constituent espanyol per acabar amb la farsa de la transició i amb la “casta”.
A Catalunya, Podemos/Podem voldran omplir (i ompliran) els forats d’il·lusió si el sobiranisme no els sap omplir. Com diu el seu representant a Catalunya, en Marc Bertomeu (el nou secretari general a Catalunya), el debat nacional no és prioritari,
Podem està a favor del dret a decidir i del no a la independència. Del dret a decidir-ho tot, que és un manera de no decidir res. Un exemple, diu que hem de decidir sobre la sanitat. Però què hem de decidir? Sanitat Pública? Privada? Mixta? Suprimir retallades? Quines retallades suprimim? de sous? de serveis? de llits? o hem d’apujar impostos? ho decidim tot a la vegada? Mica en mica?
El discurs fet a Barcelona és poc engrescador des d’una posició nacional, independentista o de l’esquerra radical. I no va ser especialment amable amb la CUP i amb David Fernàndez, ni tan sols amb Mas. Perquè qui era el Rajoy en aquella abraçada? Com diu en Vicent Parpal, potser va ser un error (o potser no).
La poca definició de Podemos/Podem provoca unes pors difícils d’entendre en la política catalana. En els independentistes, i també en les esquerres més tèbies per la qüestió nacional. Malgrat que hi hagi gent que vegi Podemos/Podem com una amenaça per debilitar el procés cap a la independència, hi ha qui ho veu com una oportunitat per obrir una escletxa per empènyer, en el futur nou panorama espanyol, un corrent favorable a la celebració d’un referèndum. Així ho proposa Roger Palà en el seu bloc.
Una de les acusacions fetes és el possible foment del lerrouxisme. Ho explicava Manel Delgado en un article publicat el mes d’agost passat. Ens diu que des de sectors espanyolistes i unionistes es perceb Podemos/Podem i Guanyem Barcelona com la possibilitat d’enfrontar les demandes socials amb les demandes nacionals, com si les dues qüestions fossin hostils entre elles.
Com explica Josep Ramoneda, el públic de Podemos/Podem no és independentista, però tampoc espanyolista o unionista. Podemos/Podem pot acollir un vot contra la independència, un vot que resta oportunitats als partits marcadament unionistes, com Ciutadans, i fa augmentar la divisió del no. Com arreu, és principalment del descrèdit de la socialdemocràcia i de l’envelliment de l’esquerra d’arrel comunista que s’alimenta Podemos/Podem.
Però dins de tota la literatura generada per la irrupció de Podemos/Podem, hi ha visions crítiques però optimistes de l’efecte sobre el procés català cap a la independència. Cal doncs ser tenir esperança i esperar que els nostres polítics no ens fallin. S’acosta el moment de prendre noves decisions.
Terrassa, sis de gener de 2015
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pel que fa a la política catalana, Podemos/Podem supedita tot dret a decidir localment del poble català al que decideixi la globalitat del poble espanyol. En això són tant constitucionalistes espanyolistes del 78 com el PP o el PSOE.
I això pel que fa en relació al dret a decidir en tot: si la totalitat dels espanyols tenen preferència sobre els catalans a l’hora de pronunciar-se a favor o no de la independència de Catalunya, per quins set sous ens volen fer creure que les altres decisions de l’electorat català sobre la pròpia sobirània en altres temes no estarem supeditats al que decideixin els electors espanyols?
La incognita de si Podemos/Podem són o no són independentistes, espanyolistes o unionistes (o tot el contrari a les tres pressuposicions, tal com deien els seguidors del Joseantonioprimoderivera referint-se a la seva relació política d’esquerres/dretes) no cal trencar-si gaire el cap: el senyor Josep Ramoneda (gran coneixedor de filosofades d’alta volada degut al seu [malograt] càrrec honòrific/vitalici de President del CCC de BCN), ja ens ho diu i ho explica: “no són ni carn ni peix ni vegetals. Ni pit ni pota. Sexe angelical, pas encore!”; o sigui, que una formació que sigui partidaria de la unitat d’Espanya, que sigui contrària a la independència de Catalunya, pot dividir el vot espanyolista i unionista… Què com ho pot fer? Ah!, bé, això ja no ho explica el mestre Ramoneda. Tindrem d’acudir a Eugenio i tirar de l’acudit de les cabres blanques i negres: les unes eren propietat del pastor; les altres, també. A vegades, un acudit és més clarificador que riuades de paraules que sols fan que enterbolir el seny i omplir les filosòfiques butxaques d’articulistes de diari subvencionat.
Atentament