SENSACIONS

Les nevades de dimecres passat em van provocar la sensació d’un dejà vu repetit en diferents anys. Només aquest segle ha nevat amb certa intensitat en zones baixes cinc vegades en quinze anys: 4 febrer 2015, 8 març 2010, 28 febrer 2005, 29 febrer 2004, 14 desembre 2001.

Veient les informacions a televisió, escoltant la ràdio, llegint la premsa, semblava que hi havia un terrible daltabaix. Que el caos s’havia apoderat del  país, que res funcionava. La gent no podia fer vida normal, i tot era responsabilitat de l’administració. Poca previsió, poca informació, pocs mitjans, poques decisions…

Un dels conductors que s’ha quedat atrapat dins del túnel del Bruc quan anava a treballar a la Seat deia  “és increïble que per quatre volves de neu es talli la carretera, hi ha una gran falta de previsió“, ha denunciat. Un altre conductor ha expressat que “ja se sabia que faria aquestes nevades i, per tant, això hauria d’estar més preparat. No és normal que perdi un dia de feina i no cobri“. Però no denuncien els cotxes tancats i abandonats al mig del pas pels seus conductors.

Incidents en el trànsit com els viscuts al Pla de Lleida, com els del port de l’Ordal o del túnel del Bruc, els problemes del transport escolar, són fets i problemes que es podrueixen precisament perquè les nevades són situacions excepcionals. Excepcionals. No es repeteixen diversos cops cada hivern, ni cada any, ni tan sols cada dos anys. Si fem l’estadística la repetició d’aquestes nevades és de cicle més llarg. I l’escalfament global farà que vagin a menys, no a més.

Per això crec que demanem massa. No crec que hàgim de tenir eines i materials per actuar enfront de les nevades com tenen a llocs on neva molt sovint, uns quants cops cada hivern, sigui al Pirineu, sigui a Centre Europa. Cal prioritzar com gastem els diners de tots. I prioritzar vol dir triar. I més en una època de retallades. Com diria un populista, que hem de fer, pagar tractaments per l’hepatitis C o comprar màquines llevaneus per utilitzar-les cada quatre o cinc anys?

Els conductors no tenen, no compren cadenes perquè per fer-les servir molt de tant en tant, diuen que no surt a compte. I en canvi esperen que l’administració faci aquest esforç econòmic. Probablement seria més lògic pensar que enfront de circumstàncies excepcionals calen decisions excepcionals i canviar per un dia els hàbits, i les rutines. Canviar el cotxe pel tren, quedar-se a casa per un dia, buscar itineraris alternatius…

I si, també hi ha coses que cal millorar. La informació a la població ha de ser més ràpida i més fluida, La coordinació dels cossos que actuen en aquests episodis (mossos, protecció civil, gestors d’infraestructures…) ha de millorar (pot millorar) molt encara… L’administració té responsabilitats que no pot defugir emparant-se en l’excepcionalitat de la neu.

Terrassa, set de febrer de 2015

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!