SENSACIONS

Em sembla necessari pel futur immediat del país que hi hagi una convocatòria d’eleccions el més aviat possible. Això vol dir abans de les municipals de maig de 2015. Després de les propostes d’Artur Mas i d’Oriol Junqueras trobo que és una necessitat clarificadora.

No tinc gens clar però quina és la millor proposta. Ni tan sols sé si n’hi ha una de bona. I segur que encara hi haurà alguna conferència-proposta més.  No crec que hi hagi una única resposta. Tinc la sensació que encara s’ha de madurar  tot una mica més.

Hem arribat molt lluny, més lluny que mai, però encara queda molt de camí. L’independentisme ha avançat molt, s’ha situat al bell mig del debat nacional, també s’ha incorporat a les agendes estatals i europees, la repercussió dels diferents passos  fets en la premsa internacional és espectacular….  però encara estem començant.

M’agradaria que el procés pogués avançar més ràpid, que tot fos una mica més senzill, però dissortadament tot ens va a la contra. Els nostres veïns europeus, la UE no badarà boca pel nostre reconeixement fins que la secessió no sigui un fet consumat. Quan algú ha fet alguna insinuació a favor nostre els serveis diplomàtics espanyols l’han fet rectificar de seguida. Els estats es defensen entre ells, i volen mantenir l’estatus quo. Els canvis no fan per ells.

I aquí la posició dels partits està impregnada de tactisme, de mirades de reüll cap al que fan, diuen o pensen els veïns de l’espectre electoral, de si podem guanyar les eleccions sols o ens cal algú, de personalismes i de ressentiments, de retrets i del joc del jo més que tu…!! Llàstima que en aquest temps no hem estat capaços ni de fer una llei electoral pròpia que ens permeti les llistes obertes!

Els politòlegs, els opinadors, els tertulians, els analistes han destrossat els discursos i propostes segons les seves afinitats. I alguns amb més gràcia que altres, tots tiren  l’aigua al seu molí.  A tall d’exemple la reflexió, molt raonada, de la Teresa Forcades.

Entre mig de tot plegat, trobo que el discurs de la gent de la CUP ha estat dels més coherents i seriosos. Des de l’exemple donat en la resposta al procés participatiu del 9N fins ara,  trobo que han estat molt poc partidistes, potser per que els diputats actuals no es podran tornar a presentar.

Som molts els qui volem la independència, però encara em costa imaginar aquest període transitori que tots plegats ens pinten molt senzill. No sembla que tinguem gaire punt les estructures d’estat necessàries: hisenda pròpia, diplomàcia, infrastructures…

Cada cop tinc més clar que la independència requereix d’un trencament traumàtic. L’estat no vol que marxem, i no ens deixarà marxar. Ni converses, ni períodes transitoris ni  negociacions…Haurem de forçar un trencament, just abans de l’aplicació de l’article dos de la sacrosanta constitució serà el nostre moment. Però anant fins al final patirem.  I hi hem d’anar. No hem arribat fins aquí per ara arrugar-nos

Terrassa, quatre de desembre de 2014

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!