En parlar de Terrassa a l’inici de a xerrada, ens va parlar d’alguns dels seus records, de l’Àngel Arisó, va parlar del grup PIGOT, d’en Toni Poch i els inicis de l’educació ambiental, i les primeres escoles de natura
El concepte d’Anella Verda, a Catalunya, va ser proposat per Rubió i Tudurí, als any 30 a l’entorn supramunicipal de Barcelona aprofitant parcs i espais lliures, i després reformulada per Jordi Bertran a finals dels 90 en relació al sistema de parcs de la Diputació, com a gran anella verda a l’entorn del sistema urbà de Barcelona.
Ens va parlar d’en Margalef i la seva aportació a la comprensió de la biodiversitat amb la seva teoria ecològica… El mateix concepte de biodiversitat com a mesura de la salut (i no només salut ambiental) d’un país, la biodiversitat ecològica, biològica o genètica. O el coneixement de la biodiversitat per part dels habitants d’un lloc. Qui coneix el respinell, ocell dels entorns de Terrassa que es pot veure també en parcs de la ciutat com el parc de Vallparadís?
O del coneixement de les plantes de l’entorn, hi llocs on el menys espavilat coneix i identifica 470 plantes… Qui ho fa en el nostre entorn?
També ens va parlar d’un concepte que es va posar de moda fa un temps i del qual avui podem trobar més de 350 definicions diferents, ens parlava de la sostenibilitat. I ell ens dona la seva definició de la sostenibilitat, és tracta de com gastem els ous sense matar la gallina que els posa, com feien les àvies fa anys.
La conservació de l’Amazonia, als conservacionistes del primer món els ha comparat els del Domund (els de les col·lectes pels negrets n’ha dit) que feien la col·lecta per netejar les seves consciències. Ara fan campanyes de defensa del medi sense tenir coneixements del lloc concret ni de les necessitats dels nadius.
I tot de reflexions interessants, que la ponència ja esta escrita i penjada i no cal repetir-la. Gràcies per una tarda ben aprofitada.
Terrassa, 22 de maig de 2014
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!