De res, massa

Jo no he tingut mai cap Bultaco (ni tampoc cap Montesa), però sí que vaig aprendre a anar en moto amb una Junior 74. Era una senyora moto per a l’època. Lletja, però una senyora moto: crec recordar que un valent, amb una d’igual, va arribar fins al Cap Nord pels volts de finals dels setanta. Grans amics meus tenien una Sherpa, o una Frontera, o una Metralla o una Streaker. Em sento, d’una manera o altra, bultaquista.

És per això que quan sento a explicar que la marca renaixerà i que produiran una moto elèctrica en una fàbrica de Montmeló, no puc evitar una ganyota d’escepticisme. Bultaco, motos elèctriques? Bultaco ha estat, són i seran motos de dos temps. Hi ha una història, una tradició i un palmarès de títols de competició sobre asfalt i sobre terra que ho avalen. 

Benvinguda sigui qualsevol iniciativa de reindustrialització o d’impuls a l’economia, però em penso que Don Paco Bultó hauria tingut un ensurt dels grossos.