Quatre apunts ràpids, rapidíssims : la càlida funda nòrdica i el llit -al primer crit !- m’esperen. La meva senyora ja fa hores que hi és dins.
Arxiu adjunt : una foto de l’acte ja està disponible ! (*Quan dic “acte” vull dir “acte literari”).
A l’Empordà ha bufat tramuntana tot el dia. A la nit, una fresqueta insuperable, amb un cel nítid, claríssim i bones vistes sobre la badia de Roses. L’Escala, en època tardoral és una vila diferent de la del pic de l’estiu. Una moto s’atura davant l’església i el conductor saluda una parella que acaben de fer-se una foto. Venen de lluny, de Tortosa, i han passat abans per Figueres . La tele local ha volgut entrevistar-lo, a ell. Els llibres i la fama.
Biblioteca Víctor Catàlà i Club de Lectura. Però abans un cafetó. Els masovers de Cal Mugró -Jordi i Marta- són bons fisonomistes. Reconeixen en Jesús Tibau i seiem tots junts. Parlem del massís del Montgrí, de bisbes jacents i de panxes d’embarassades. Cròniques de sota el mugró és un bon títol per a un blog. Altra vegada la distància entre el món real i el món virtual es fa curta : retrobem Laia, d‘Un capvespre a l’Empordà.
El Club de Lectura de l’Escala fa bona feina. També disposa d’un blog. Bona entrada. “Agotadas las localidades” : hem tingut treballs per poder seure totes i tots. El públic coneix El vertigen del trapezista. Han llegit els contes i el preferit sembla que és Monedes …Diàleg interessant entre lectors i Jesús Tibau : l’estil, la llargada dels textos, el lèxic, els personatges inanimats, la novel·la que-qui-sap-si… , la poesia que sempre hi ha estat present … Jesús Tibau és generós. Ens obsequia amb un conte en primícia com a cloenda de l’acte, un aperitiu del que vindrà l’any vinent. Foto de nombrós grup al final, que espero que algú em faci arribar per alegrar una mica aquest post d’última hora tan poc lluminós.
Jesús i Maite, autor i muller, passaran uns dies per aquesta costa. Siguin benvinguts i gaudeixin del paisatge i de la calma. Salut !
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
gràcies de nou per la teva presència
Des de la presentació del vertigen a Blanes que, amb aquesta darrera, ja han estat tres les vegades que ens hem trobat. L’endemà vaig estar jugant a la rata i el ratoli per l’Escala, però ni rastre de l’escriptor i la seva muller.
Realment, va ser una bona nit de dijous, d’aquells dies que acaben bé.