A la barana dels teus dits
veig passar moments i estampes.
Sento xiscles, sento crits
i aromes de matinada.
A la barana dels teus dits
ja no temo cap alçada.
Voldria quedar-me aquí
si m’aculls en tes estances.
(Informeu-vos de la darrera proposta de Jesús Tibau i animeu-vos a participar-hi.)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bonic!