El dret del consum des de Girona

Si hom veu de tant en tant la Teva (és a dir, TV3) després de veure 10 anuncis en castellà en trobarà un, certament, peculiar. És el de la caixa valenciana Bancaja (que, per cert, en un atac frenopàtic dels seus caps pensants i a fi de promoure la seva normalització lingüística ha decidit deixar d’utilitzar el nom amb la qual era fins ara coneguda: Bancaixa). Una cosa sobta… parlen allò que alguns éssers amb poques neurones al cervell – si és que en tenen alguna – denominen una llengua diferent del català que es parla al Principat. La veritat és que per ser una llengua tan diferent l’entenc tota. No sabia que tingués la capacitat sensorial tan desenvolupada com per entrendre una llengua que no té cap semblança amb la meva. A partir d’ara ho provaré… miraré a veure si entenc el polonès sense necessitat que me n’hagin ensenyat un mot. He tingut al·lucinacions o potser és que he begut massa orxata per dinar…