Josep M. Cervelló

En una escena memorable de la pel.lícula “la llegenda de la ciutat sense nom”, mentre sona la melodia del Wand’rin star,  un home que mira malenconiós com marxa la gent del poble, diu al protagonista: “el món es divideix entre els qui es queden i els qui marxen”, i el personatge interpretat per Lee Marvin li contesta: “no, el món es divideix entre els qui saben on van i els qui no ho saben”. Aquest diàleg me l’ha fet recordar el lema del congrés del PSC d’aquest cap de setmana: la Catalunya que sap on va. Un bon lema, sens dubte. I el PSC, sovint bipolar, ja sap on va? Esperem que si, malgrat la indefinició dels resultats d’aquest congrés. Des d’Esquerra vam proposar de fer un tros del viatge junts, però tot dependrà de si els interessa més la nostra conversa o si només estan  pendents del telèfon mòbil i les trucades de Madrid. Sovint a la gent independentista l’obsessió per mantenir la mirada a l’horitzó ens fa trepitjar alguna merda de gos, als del PSC l’obsessió per no trepitjar cap merda de gos no els permet aixecar la mirada del terra i a reduir les aspiracions a la gestió del dia a dia o a la perspectiva electoral a curt termini, cosa que els dóna bons rèdits partidistes però que ens lliga a la disposició del govern espanyol de torn  Després del penós procés estatutari vam dir que començavem a construir el postautonomisme, això no és pura mecánica de majories electorals sinó que la política catalana ha de canviar de paradigma, per tant no depèn només de la voluntat de l’esquerra independentista, però no és molt il.lús de pensar que els del PSC posaran per davant els interessos de Catalunya als del PSOE? Venen els federals?, em pregunta un amic burleta. Sembla que no, però hi ha una altra frase de la pel.lícula a que abans em referia: en una escena a la sortida d’un sermó, un comenta a un altre:  Tu saps que és un fornicador? I l’altre li respon, no ho sé, no sóc un home religiós.