Josep M. Cervelló

Encara avui estem on estavem a l’edat antiga, a la platja de l’oceà còsmic, just hem posat un peu a l’aigua, ni hem arribat als esculls propers ni hem navegat a mar obert. Carl Sagan, a la venerada i revisitada obra Cosmos, diu que si no s’hagués destruït la biblioteca d’Alexandria potser ara ja tindriem colònies a Mart. Al segle IV, en el decliu de l’imperi romà els fanatismes religiosos monoteistes enderroquen la protociència del món antic i una filosofa i astrónoma, Hipatia, és víctima de la violència. No sé si es nota que vinc de veure la pel.lícula d’Almenábar Àgora,  relat sense concessions d’uns fets passats a Alexandria al segle IV amb l’ascens del cristianisme més fanatitzant i que tenen molt d’actual, un temps de desconcert i de violència que fa retrocedir la humanitat.  Una lliçó d’astronomia plena de metàfores visuals i de com se senten els nostres crits des de l’univers, mentre la saviesa és encadenada pel fonamentalisme. I mentre la biblioteca d’Alexandria és saquejada i destruïda, la càmera gira per reivindicar que, malgrat tot el món es belluga:  eppur si mouve !