Josep M. Cervelló

ENDESA reconeix que Girona té la pitjor xarxa elèctrica de tot l’estat. El problema no és la MAT sinó la distribució en baixa tensió, el problema és la manca de manteniment i d’inversions d’ENDESA durant molts anys, en aquests darrers cinc anys mentre els seus beneficis han estat de quasi 20.000 milions d’euros,  la inversió a Catalunya ha estat només del 10% d’aquesta xifra.  A l’hora de repartir beneficis les seves prioritats són altres, com la de repartir 38,4 milions d’euros, l’any 2009,  entre el seu consell d’administració, entre ells l’advocat i antic valedor de CiU, Miquel Roca i Junyent. Esquerra demanarà una auditoria completa que segueixi la pista dels beneficis d’ENDESA en aquests anys.

En Marcel Coderch, vicepresident de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions en un article a “Esquerra Nacional” fa una mica d’història des que el règim franquista va instar a la fallida, l’any 1948 de la històrica empresa elèctrica “La Canadenca” i “ l’any 1951 va néixer a Madrid, FECSA que juntament amb ENHER, una empresa del INI creada l’any 1946, i altres empreses més petites constituïren el sector elèctric “català”. A finals dels anys 1970, FECSA es va embarcar en la construcció de la central nuclear d’Ascó que va acabar per arruïnar-la, posant-la en safata de plata en mans d’ENDESA, l’empresa pública del INI que ja tenia ENHER i que també va adquirir Sevillana de electricidad, ofegada per les inversions nuclears d’Almaraz i Valdecaballeros. Pel que sembla, el llavors president d’ENDESA, Rodolfo Martín Villa, va “negociar” aquesta absorció amb el president Pujol l’any 1996, oferint-li, a canvi de la desaparició de FECSA com empresa independent, la seu a Barcelona del segon operador de telecomunicacions, Retevisión. El resultat final de tot plegat és a la vista: ni nuna cosa ni l’altra.

L’any 2005, Gas Natural va intentar una OPA  per controlar ENDESA i poder recuperar així la gestió catalana d’un sector que per madur que sigui segueix sent vital pel país. La història és també prou coneguda: ofensiva estatal del Partit Popular i dels directius d’ENDESA amb Pizarro al capdavant al crit de “mai treballaré per a la Caixa”; contra-OPA d’EON i negatica del govern Zapatero a que l’empresa alemanya adquirís ENDESA amb regal final als seus amics d’Acciona per tal que busquessin un altre comprador i cobressin una bona plusvalúa. Resultat de tot plegat: el subministrament elèctric de Catalunya en mans d’ENEL ( Ente Nazionale per l’Energia Electtrica), propietat de l’estat italià i l’empresa del sector més endeutada d’Europa. Un recorregut trist que ens deixa en mans d’això que en diuen “el mercat” i que pel que ens ensenya la història no és sinó un mercadeig d’influències i interessos estatals.”

Ja ho veieu una història marcada pels efectes de la nuclearització que s’emporta per davant les empreses “catalanes” del sector,  per la liberalització, l’any 1997 ( sent ministre d’indústria Josep Piqué),  del  sector elèctric sense cap requeriment mínim d’inversions a les companyies que actuarien, des del sector privat, però en règim monopolista, per la fúria nacionalista espanyola contra l’intent d’OPA de Gas Natural: “Antes alemana que catalana” ( Esperanza Aguirre) i, finalment el regal de Zapatero als seus amics i coneguts d’Acciona per tal que aquests especulessin amb la revenda d’ENDESA a ENEL, una empresa pública italiana. En tot aquest procés queda clar que l’objectiu de la millora del servei als usuaris de Catalunya ha anat quedant cada vegada més lluny.

La foto: un mural a començaments dels 80 denunciant que pagaríem les nuclears amb el rebut de la llum