Avui la sobirania és a Arenys de Munt. La porten a les mans els arenyencs majors de 16 anys que fan cues per anar a votar en un ambient d’alegria i certa solemnitat popular. La consulta d’avui a Arenys obre un camí de confrontació entre la democràcia i el que pot donar de si l’estat espanyol, és el que va definir l’Oriol Junqueras a l’acte d’Esquerra de l’11 de setembre a Sant Boi com a “gimnàstica independentista”.
Em ve al cap aquella vella cançó de Raimon, a la qual només cal canviar el dia i el lloc:
Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures,
i qui ha sentit la llibertat té més forces per viure.
De ben lluny, de ben lluny, arribaven totes les esperances,
i semblaven noves, acabades d’estrenar:
de ben lluny les portàvem.
Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures,
i qui ha sentit la llibertat té més forces per viure.
Una vella esperança trobava la veu
en el cos de milers de joves que cantaven i que lluiten.
No l’oblidaré mai, no l’oblidaré mai,
aquell 13 de setembre no l’oblidaré mai,
aquell 13 de setembre a Arenys de Munt
Mentrestant us recomano que llegiu a la premsa d’avui:
Ferran Mascarell ( AVUI): http://www.avui.cat/cat/notices/2009/09/independencia_o_estatut_71505.php
Joan Ridao ( AVUI): http://paper.avui.cat/politica/detail.php?id=174328
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El éxito de la consulta de Arenys de Munt tiene mucho que ver con el hecho de que ERC no está detrás de ella.
Yo también me permito recomendar la prensa de hoy, El Pais, donde bajo el significativo titular: “Sube el sentimiento independentista, mientras bajan los apoyos a ERC”, se analiza con detalle esta paradoja.