Josep M. Cervelló

“Des que el poblet d’Ascó, a la ribera de l’Ebre, va ser escollit com a lloc per a instal.lar-hi un complex nuclear de dos reactors i van començar les obres de construcció de la central, camuflada en un primer moment com a “fàbrica de xocolata” els veins les han vistes de tots colors:garrotades de la guàrdia civil, intimidacions de FECSA, suplantació de la voluntat popular a base de censar tots els treballadors de la central com electors que superen el nombre d’habitants d’Ascó de tota la vida, constitució d’un ajuntament afiliat a les elèctriques, arribades clandestines de camions carregats de material altament radioactiu, posada en marxa del primer grup, Ascó I, i elaboració d’un pla d’emergència de no-corris-que es pitjor, fallides a l’edifici del reactor, escapaments de vapors a l’exterior, evacuació a corre-cuita de treballadors que havien rebut altes dosis de radiació, cursets intensius de dues hores per a capacitar peons semi-analfabets per a treballar a l’interior del reactor que ja ha entrat en funcionament i simulacres d’accident nuclear teledirigits des del despatx de governació civil de Tarragona…”. Això escrivíem a la revista Lluita editada per IPC (Independentistes dels Països Catalans), el novembre de 1983, després que la Taula Antinuclear i Ecologista fes una manifestació-enterrament a Ascó el dia de difunts d’aquell any. enterrant les comarques de l’Ebre “mortes davant la indiferència general a mans de les companyies elèctriques i els pronuclears”. Semblava la darrera batalla contra la nuclearització. Avui però Ascó torna a omplir-se de gent que no vol que s’afegeixi a les servituds nuclears de l’Ebre un cementiri de residus radioactius.
La fotografia de la manifestació de la Taula Antinuclear i Ecologista recull un moment de l’enterrament pels carrers costeruts d’Ascó. Fora nuclears!