Josep M. Cervelló

Aquesta nit, al cim del Canigó, a 2784 m. sobre el nivell del mar, s?encendrà un any més la Flama que recorrerà demà, de torxa a torxa ,tota la nació catalana i encendrà els focs de Sant Joan. L?encesa es fa al mateix cim, podeu pujar des del refugi de Cortalets, encara que des del de Marialles ? el camí és més llarg i costerut- també és una magnífica excursió. Encara que si voleu fer el Canigó amb tot el seu esplendor feu-lo des de Queralbs, seguint les gorges del Fresser cap a Coma de Vaca, Ull de Ter, pujar cap el coll del Pic de la Dona, travessar la frontera que ens van imposar i que vol separar els catalans del nord i del sud ? obligatori recitar allà dalt les Corrandes de l?exili de Joan Oliver- , creuar tot el magnífic Pla de Guillem, baixar al refugi de Marialles i pujar cap a la pica del Canigó. Anar i tornar són, només, dos o tres dies…

 A Sant Boi no sé si algú recordarà que la Flama del Canigó va arribar, per primera vegada, l?any 1983. Ens vam organitzar com a Consells Populars de Cultura Catalana i vam muntar l?arribada per carretera des d?Esplugues, on la van anar a recollir nois i noies de l?escola Milà i Gelabert del barri de Camps Blancs. Vam entrar per la plaça de l?ajuntament, on no hi havia ningú de l?ajuntament esperant-la, i vam seguir pels carrers, amb uns voluntariosos i inexperts diables cap a la plaça de Catalunya on havíem construit una mena de plataforma amb una paella ben grossa clavada dalt d?una fusta i plena de serradures impregnades d?oli. Les serradures es van encendre, l?oli va començar a saltar embrutant el mosaic d?en Tàpies que hi havia a sota, i la feina va ser apagar-la?

De nit vam pujar a peu i en caravana de cotxes cap a l?ermita de Sant Ramon, on vam encendre una petita foguera controlada i vam fer una festa amb un grup de grallers que es deia l?Anxova i que feia música de ball. Recordo que hi va pujat molta gent, en Ramon Sans amb el seu Land Rover pujant els trastos, la Teresa i en Joan Sardà del bar Pirret, els escoltes? Vam menjar la coca mentre veiem com, a l?altra banda del Llobregat el nostre foc era contestat pel foc que havien encès els companys dels Consells Populars de Cultura Catalana de Sant Just Desvern. Vam tornar-hi algun altre any però la cosa no va calar. Ara la gent de l?Oreig ha tornat a encendre la Flama a Sant Boi i a celebrar com cal la Festa Nacional dels Països Catalans i la nit més màgica de l?any.