Josep M. Cervelló
llibreta de camp
Un riu sense fronteres
Un dels aspectes nacionals menys assumibles i més amagats per l’espanyolisme és el caràcter transfronterer català. Vet aquí que tot el que sigui esborrar la frontera imposada que separa catalans del nord i del sud és avui un revulsiu que ens recorda que els catalans no som una peculiaritat espanyola sinó que desbordem aquest límit polític. Catalunya, la seva identitat i la seva llengua no són un afer intern espanyol sinó un afer europeu, present en tres estats de l’Europa comunitària i a Andorra. Els catalans, doncs, no som, per definició, espanyols, si més no hi ha catalans que senzillament – i feliçment- no ho són.
El riu Segre, nascut als vessants nord-occidentals del Puigmal, a la Catalunya Nord, passa a ser l’eix vertebrador de les comarques lleidatanes fins la seva incorporació a l’Ebre a Mequinença, a la franja de Ponent. Ja veieu que és un riu amb vocació estratègica. Doncs bé, al voltant del riu Segre, es desenvolupa aquest curs un projecte col.lectiu anomenat ‘El Segre un riu sense fronteres‘ adreçat als escolars de primària i de secundària, Aquest projecte té com a objectius generals instaurar una comunicació entre els adults i els infants de la Cerdanya nord i sud per mitjà del riu Segre. També vol sensibilitzar els joves en el desenvolupament sostenible del seu entorn i molt especialment crear una identitat comuna a les dues Cerdanyes i reforçar els intercanvis.
Mitjançant una Maleta pedagògica es vol instaurar una relació privilegiada i una comunicació entre els adults i els infants de banda i banda de l’artificial frontera que talla la Cerdanya, i , tot estudiant el Segre, sensibilitzar els joves, que seran els qui gestionaran el dia de demà el seu medi ambient i decidiran sobre el què es juguen en la gestió del recursos. Però també té per objectiu fer assolir als alumnes coneixements a les àrees de francès, català, geografia, ciències, història, economia, entre d’altres. El projecte ha estat elaborat per l’equip de treball ‘Associació Segre’, la qual està formada per tècnics dels Serveis Educatius de Cerdanya, de l’Acadèmia de Montpellier, del Consell Comarcal de la Cerdanya, de la Comunitat de Comunes, de Prevenció MAIF i de l’associació francesa Els Infants del Planeta; i està recolzat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya , la Universitat de Girona, el Consell Comarcal de la Cerdanya , la Comunitat de Comunes Pirineu -Cerdanya i el Consell General dels Pirineus Orientals. Han col·laborat també en aquest bast projecte persones externes al món de l’educació, com ara científics, historiadors, botànics i pescadors entre altres, als quals han demanat assessorament el grup de mestres encarregats de redactar el projecte. L’àmbit d’actuació del projecte; a la Cerdanya Nord-Alta és de 30 escoles (1500 alumnes), 2 instituts (760 alumnes); a la Cerdanya Sud-Baixa 12 escoles (1200 alumnes), 2 centres instituts (400 alumnes). En total són aproximadament 4000 alumnes que se sentiran membres d’una mateixa comunitat que ha estat negada des que, ara fa 350 anys, les monarquies hispànica i francesa van signar el Tractat dels Pirineus. I si no voleu retrocedir tant en el temps, m’agradaria recordar que ara fa 30 anys es va fundar el primer partit que trencava aquesta divisió estatal i que naixia a banda i banda de la frontera: Independentistes dels Països Catalans (IPC) procedent de l’’OSAN de Catalunya Nord i del PSANp del sud i que va sentar les bases per al desplegament d’un nou independentisme en temps d’autonomisme. Però això, com es diu, ja és una altra història que mereix ser explicada.
A la foto, nens i nenes de l’escola de Llivia amb la maleta pedagògica
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“Però això, com es diu, ja és una altra història que mereix ser explicada”.
Independentistes del Països Catalans (IPC): El brazo politico de Terra Lliure (1 muerto, Emília Aldomà Sans, 17 heridos graves y 200 “acciones” con artefactos explosivos e incendiarios, todas ellas en el marco de los años de la democracia, ni una durante la dictadura). También puede explicarse al revés: Terra lliure, el brazo armado de IPC.
Recordemos que el PSAN-provisional (escisión del PSAN) debe su nombre al IRA-provisional (menudo ejemplo). Este grupúsculo, partidario de la “lucha armada” firmó acuerdos de colaboración con ETA y la Unión do Povo Galego. Entre los ideólogos de ests grupo destaca Carles Castellanos, encarcelado en 4 ocasiones por actos terroristas. Justamente para defender a estos “patriotas ” nacieron los “Comites de Solidaritat amb els Patriotes Catalans” al frente de los cuales, Carles Benitez (otro “pacifista”…) y nuestro bloguer J. Mª Cervelló. Todo ello desenbocó, después de innumerables escisiones, y luchas cainitas en la creación el 1985 del Moviment de Defensa de la Terra que dos años después pidió el vota para Herri Batasuna en las elecciones europeas. En junio de ese mismo año, los “compañeros de viaje”, ETA, causaba la matanza multitudinaria de Hipercor, y Terra Lliure mataba a una anciana jubilada en les Borges Blanques.
Todo lo demás ya es conocido: nuevas escisiones y entrada masiva final en la ERC de Angel Colom, el “amigo” de Millet… y penúltimo Secretario Gral. de ERC que entra en CiU.
Y por cierto, ya que se ha evocado el Puigmal: Puigcercós hizo un febril alegato independentista en la cima de esta montaña el pasado domingo. Pues bien: no han pasado ni 24 horas y Ridao ya ha “matizado” a su jefe: no es cierto que el “Dret a decidir” vaya a ser condición sinequanon para futuros pactos de gobierno…
ya se sabe, la silla es la silla y hay que sujetarse bien a ella. Y si no que se lo pregunten a Carod, que en el último “joc de cadires” ha quedado fuera de juego…