Josep M. Cervelló

Després del lamentable espectacle al darrer ple municipal li estic donant voltes al fenomen del populisme, del qual ahir vam tenir una versió molt clara a la sala de plens , a dalt i a baix. També m’ha vingut al cap aquella definició que feia Marx del carlisme del segle XIX: “el poble sense idees”.

Si abans els moviments populistes tenien una base socialitzant o nacionalitària avui i a Europa el populisme és essencialment dretà i neoliberal, ja que el detonant no és l’erupció social davant la pobresa sinò el recel social, l’individualisme i la xenofobia. Les polítiques clientelistes i el vot captiu practicat per certa esquerra durant tots aquests anys ha donat ales al fenomen que ara es rebel.la especialment contra “els seus”.

 No fa gaires dies en Ramon Espadaler, d’Unió Democràtica de Catalunya,va participar en un seminari a Mèxic sobre el tema i ha escrit al seu bloc uns comentaris que, sense que senti precedent, comparteixo: “el populista tendeix a reforçar el poder executiu (és a dir el seu), en detriment del legislatiu i del mateix poder judicial, socavant així el mateix sistema democràtic. El populista (aqui i allà) tendeix a qüestionar la democràcia representativa per la via de la reivindicació (clarament interessada) de més democràcia directa. El populisme, d’aquí i d’allà, tendeix a proposar solucions fàcils a problemes complexes, generant especatives que mai podrà satisfer, però tant se val… I davant d’això que? Doncs aquesta és la gran pregunta. Davant del populisme, coherència i fermesa ideològica (que no dogmàtica). Davant del populisme, compromís social i vinculació amb la comunitat. Davant del populisme una mirada més enllà de les properes eleccions. Davant el populisme, una mirada compromesa a les properes generacions.”

I com que he parlat bé d’un dirigent d’UDC, us recomano, per compensar,  anar al cinema a veure “Il divo” i passar una estona corprenedora.