Josep M. Cervelló

Excavar les fosses on jeuen les restes de les execucions  a les vores de les carreteres o als cementiris és reobrir unes ferides que ja estan tancades. Reclamar el retorn dels papers confiscats ja no té sentit perquè ja no són un botí de guerra sinó part d?una unitat d?arxiu, recordar la barbarie franquista és revengisme i ganes de canviar la història,  però beatificar 500 persones que van ser executades a la reraguarda republicana és un acte de reconciliació. Totes les veus que, des de la dreta i l?esquerra esporuguida, han volgut evitar una llei de memòria històrica que recuperés la dignitat dels vençuts i anul.lés la legalitat franquista, avui són a Roma recordant uns morts de la guerra que han pogut ser recordats i homenatjats ininterropudament dels del 1939 com a ?caidos por Dios y por España?.  El contrast amb aquelles víctimes que encara jeuen amuntegades a les fosses és indignant. Un dels milers d?exemples: Anant pel Pallars he pogut escoltar en el mateix lloc dels fets la història del crim de l?hostal d?Aidí, a la carretera que puja de Sort cap a Esterri d?Aneu, on el maig del 1938 va ser assassinat un grup de persones dels pobles dels voltants, pagesos la majoria, una d?elles, la Nativitat Ginesta i Ribó, una noia de 16 anys que va demostrar el seu amor filial acompanyant la seva mare, Maria Ribó i Millà, de casa Llinatge d?Escalarre, perquè no es trobés desvalguda ja que no sabia parlar castellà i ella li faria d?intèrpret. Totes van ser afusellades al prat que hi ha al costat de la carretera i enterrrats allà mateix. La Nativitat va ser violada pels falangistes abans de matar-la a trets. Però aquella noieta de 16 anys, innocent de qualsevol crim, martiritzada, violada i assassinada per no deixar sola sa mare, no és segons l?església catòlica digna de beatificació, és només una roja. L?església catòlica mai no ha demanat perdó pel seu paper de suport ideològic del franquisme, per santificar com a ?Creuada? l?alçament militar contra la República, per la implicació material de molts capellans en el conflicte armat.

A nivell local, fa pocs dies inauguravem la plaça Gaietà Mestres, darrer alcalde republicà, aviat posarem a la via pública el nom de Pere Carol, un altre dels alcaldes del Sant Boi republicà i continuarem fent homenatge a tota aquella generació republicana amb un monument que posarem a la Rambla. Som i volem ser els seus hereus polítics.