Josep M. Cervelló

Aquestes eleccions semblen destinades a tancar un model polític bipartidista i per tant més unitarista espanyol. El vell somni de Rodríguez Ibarra o de Bono d’unes corts espanyoles sense presència dels partits “perifèrics” o no-nacionalistes espanyols està més a prop d’acomplir-se. Allò que seria difícil de fer via llei electoral – una mena d’ampliació de la llei de partits a la pràctica- es vol aconseguir via fets consumats. Els mitjans de comunicació, colze a colze amb els aparells de propaganda del PSOE i del PP han volgut contribuir al reduccionisme i que les possibilitats siguin o bé blanc, o bé negre i el resultat seria que,  a partir de pactes d’estat en les grans qüestions, tindríem un futur bastant gris. ERC, des del punt de vista de l’esquerra catalana vol trencar aquest futur determinat que representa un moviment antihorari que aprima la democràcia – ja prou esllanguida- i que deixa sense capacitat de participació bona part de la població. Mai farem possible un govern del PP, però si que considerem necessari condicionar un govern del PSOE. Des de la desconfiança, perquè hem viscut, des de la maniobra contra el Parlament de Catalunya de Zapatero i Mas, un seguit de mentides i hostilitats. El manteniment d’un grup parlamentari catalanista i d’esquerres – l’únic que hi ha actualment- és fonamental per tenir al congrés de Madrid la realitat politica de Catalunya, la gran absent dels “debats” televisius entre ZP i Rajoy,  plural i amb eix central catalanista i d’esquerres. Som l’únic grup del govern català que té grup propi a Madrid i que pot representar sense condicionaments els plantejaments del nostre govern, per una banda i, per l’altra, l’ascens d’una nova majoria sobiranista que ja comença a passar pel canal de part.