Josep M. Cervelló
llibreta de camp
les dones al centre de la construcció de la pau
Per un món sense guerres, amb les dones al centre de la construcció de la pau.
Els conflictes armats han existit sempre, i actualment continuen estenent-se arreu del món. Formen part, malauradament, de la realitat quotidiana d’homes i dones que diàriament veuen els seus drets més elementals vulnerats. En el decurs de l’any passat es registraren un total de 30 conflictes armats, 28 dels quals seguiren actius en finalitzar l’any. La població civil es veu directament afectada per les nocives conseqüències socials, econòmiques i alimentàries que es produeixen en aquests contextos, com demostra el fet que més del 80% de les víctimes assassinades, ferides o desplaçades en conflictes són població civil. La inestabilitat que generen les guerres provoca una escalada de violència que afecta de forma específica i alarmant les dones. Aquesta violència, tant la física com, sobretot, la sexual, és utilitzada contra elles com a arma de repressió i humiliació. Les dones són objectius de la violència que es concreta en violacions, humiliacions públiques, insults i desplaçaments forçosos. L’Organització de les Nacions Unides (ONU) calcula que al voltant de mig milió de dones van ser violades durant el genocidi de 1994 a Ruanda i 64.000 a Sierra Leone. A la regió de Lofa, a Libèria, més de la meitat de les dones patiren abusos sexuals repetidament durant el conficte de 1999 a 2003. En el cas del conflicte de Colòmbia, les dones no només són violades sexual i físicament, sinó que també pateixen la desestructuració forçosa dels seus nuclis familiars amb el reclutament (sovint a través de segrestos) dels seus companys i fills. En conseqüència, els conflictes armats tenen un impacte directe en la vida de moltes dones en tant que impedeixen la millora de les seves condicions de vida i de desenvolupament, si és que no les empitjora.
En el transcurs de les guerres, les divisions de gènere augmenten en gran mesura, però la situació no millora ens els contextos postbèl·lics, ja que hi ha una absència absoluta de dones en pràcticament tots els processos de pau. L’ONU reconeix els acords de pau com a instruments claus per a la promoció de l’equitat de gènere. En conseqüència, la no participació de les dones en la seva negociació implica la pèrdua d’una gran oportunitat per transformar les relacions de gènere; les dones, però, són majoria en els moviments socials dedicats a la pau, en les xarxes que ajuden a sostenir aquests processos i durant l’etapa d’implementació dels acords. La Marxa Mundial de Dones contra la pobresa i la violència, les Dones de Negre, la Ruta Pacífica de les Dones de Colòmbia o la Lliga Internacional de dones per la pau i la llibertat, entre altres, són mostres de la solidaritat entre dones que traspassa fronteres. Cal, doncs, que les reconeguem com a expertes en la reconstrucció i la mediació dels conflictes, i no només com a víctimes i botí de guerra.
El 24 de maig, Dia internacional de les dones per la pau i el desarmament, cal que recordem que existeix una alternativa a la lògica de la violència i la guerra, que és la de la paraula i el diàleg que exerceixen, des de fa anys, milers de dones arreu del món.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Emília Aldomà, 62 años. Muere reventada por los cascotes y los explosivos en el atentado de Terra Lliure en Les Borges Blanques. En aquella época liderabas la defensa y la solidaridad con los “patriotes catalans” que realizaban acciones como ésta y otras 200 más, con decenas y decenas de víctimas, hombres y mujeres.
No tienes ninguna credibilidad cuando escribes lo que escribes sin haberte desmarcado ni una sola vez (ni una!) de lo que eufemísticamente llamas “lluita armada” ó “independentisme combatiu”. Pedir perdón no es lo vuestro, verdad ?. Eramos los demás los que estábamos equivocados, y en el fondo, nos lo teníamos bien merecido, no ?
Pero a pesar de todo, bienvenido a la cultura de la palabra, el diálogo y la paz. Más vale tarde que nunca.