Josep M. Cervelló

Avui fa anys , el 19 de juny de 1986, que va morir un dels grans poetes catalans del segle XX, Joan Oliver, Pere Quart. Vaig poder viure, massa petit per adonar-me de la seva dimensió real, el mític recital del Price del Poetes a Barcelona, l?any 1970.

Joan Oliver va ser un intel.lectual compromès tota la vida, antifeixista, catalanista i d?esquerres. Durant la guerra va participar a l?Agrupació d?Escriptors Catalans, organitzant el servei de biblioteca al front, després li va tocar marxar a l?exili republicà, però va tornar l?any 1948 i va ser empresonat a la Model. Va ser un dels referents de la lluita contra la dictadura, l?any 1966 a la Caputxinada i l?any 1970 al recital del Price, on va recitar les Corrandes de l?exili davant un públic enfervorit. A la mort de Franco Joan Oliver participa en l?agrupament de l?independentisme i participa de l?opció electoral dels Nacionalistes d?Esquerra.

Per cert, en Joan Oliver no té cap carrer dedicat a Sant Boi.

Avui també fa un any de la votació de l?estatut de la Moncloa, la darrera gran estafa nacional que encara s?arrossega per les instàncies judicials espanyoles que l?acabaran de ribotar del tot. Si visqués en Joan Oliver segur que li dedicaria aquest poema escrit a l?exili el març de 1939:

CATALUNYA

Sola, malalta, esparracada, muda,

un altre cop, encaraj ove, esclava.

La volta de ton cel, com sempre blava,

sostre de tes presons esdevinguda.

Ara et retreu ton somni de vençuda

que no vas ésser, com et pertocava,

escometent tos enemics proa brava,

emparant ton honor gaire tossuda.

Neta et veuràs de tos pecats un dia

per tanta sang i tanta llunyania,

per la vergonya i per l?enyor dels teus.

Com saba pacient sota l?escorça,

més pura revindrà l?antiga força

que ja es desvetlla d?amagat dels déus.