Josep M. Cervelló

Està nevant a Mart i, Phoenix, l’enginy enviat per la NASA, ho contempla prop del pol nord del planeta roig. Mentrestant el robot Opportunity, que porta quatre anys a la superfície marciana es posa en marxa per a un viatge de 12 km que durarà dos anys!. Cosmonautes xinesos s’estan preparant per arribar a la Lluna i passar la mà per la cara a nord-americans i russos, observacions de l’espai llunyà per radiotelescopis ens informen del neixement de nous móns o de l’existència de planetes que giren al voltant de sols que hi ha a molts anys llums del nostre sistema solar. El Festival de cinema de Sitges recorda els 40 anys de “2001 una odissea a l’espai” de Kubrick… Escolto les cançons tel.lúriques de Roger Mas, la millor aposta del darrer Altaveu,  i segueixo admirant-me dels versos de Jacint Verdaguer:

L’univers és infinit,
pertot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i a on tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.

Déu n’hi dó per ser un capellà! Fora de la cosmogonia religiosa oficial de l’època i uns quants anys abans d’Albert Einstein i Stephen Hawking i no es podria dir millor.