Josep M. Cervelló

Matí d’avui a una estació de rodalies ( RENFE, és clar ). Després d’una bona estona esperant que passi el tren avisen que hi ha averia. No sé què ha petat a l’estació de França de Barcelona i tots – quedi clar TOTS- els tren de rodalies i bona part de "regionals" estan aturats fins que s’arregli. Ahir tot de gent encorbatada va fer un acte acadèmic amb tots els sectors empresarials emprenyats perquè amb l’aeroport i la seva gestió monopolística  centralista no poden competir amb igualtat de condicions en un mercat cada vegada més global. De fet l’unic que funciona és el pont aeri a Madrid, on cada any viatgen 6 milions de passatgers, és a dir tot el país ha d’anar a Madrid , com a mínim una vegada a l’any a solucionar els problemes que aquí no tenim la capacitat- poder- per fer-ho. Una bella metàfora estatutària!. Avui a l’andana no hi ha massa classe empresarial però hi ha molt de cabreig i incipients discursos secesionistes en castellà. Quan era petit recordo tornades d’excursió amb el tren de la línia de Puigcerdà, entrant a l’estació de França amb dues o tres hores de retard, amb els vagons com a gàbies de conills i tota la gent treient el cap per les finestres i cridant, rítmicament, escatològicament, allò de "RENFE, merda!", i d’això ja fa una colla d’anys, en ple franquisme. Però va arribar la democràcia i no van arribar les inversions ni un finançament just per Catalunya. Durant tots aquests anys el que si que ha continuat és el drenatge fiscal i la deslocalització de la nostra economia. El país només funciona pels peatges a la carretera, a la sanitat, a l’ensenyament, a la cultura… És allò d’aquell mapa de España de 1854 que hi ha a la "biblioteca nacional" que explica ben gràficament que existeix una "España Uniforme ó Puramente Constitucional que comprende estas treinta y cuatro Provincias de las coronas de Castilla y León, iguales en todos los ramos económicos, judiciales, militares y civiles". I una altra " España Incorporada o Asimilada que comprende las once províncias de la Corona de Aragón, todavía diferentes en el modo de contribuir".

Està clar, Espanya és el problema i cal cercar una solució ben lluny. Perquè els que estem a l?andana esperant el tren som els qui més necessitem que funcioni el país i els  seus serveis públics, que poguem disposar de l?esforç del nostre treball per a fer polítiques d?habitatge, educatives, de benestar social, etc.

Durant molts anys CiU va fer la política del simulacre nacional, fer-nos creure que teníem el grau de sobirania que mai no hem tingut. Amb la discussió de l?estatut ( aquest que ara el Mas diu que no se li pot tocar ni una coma …) la gent que vam votar NO vam portar el país davant d?un mirall perquè es veiés tal com és, amb totes les seves pors atàviques i les seves covardies. L?espanya federal dels socialistes no existeix i no tenim una intel.lectualitat ni una esquerra social amiga a Espanya, estem sols i només depenem de les nostres forces i cal exhibir-les. Per nosaltres, per ells.