Josep M. Cervelló

He trobat aquesta notícia a el Periodico de Catalunya:
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=555370&idseccio_PK=1008
Mentretant el nostre regidor més místic es dedica a la crítica abstracta del sistema financer… que un “perla” de Reus s’hagi posat una taula, una televisió i un reposapeus al cotxe oficial que utilitza per desplaçar-se a diari des de Reus (120 Km) amb xofer, no és una notícia de relleu. Sembla ser que si Luís Roldán hagués portat un mocador quatribarrat i convenientment estelat, no t’hagues importat la seva creativitat comptable.

Quan el Diccionari de la Llengua Catalana descriu un “embotit cru, madurat i dessecat, de color vermell característic, fet amb mescles de diverses menes de carn picada o trossejada de porc, o de porc i de boví, i cansalada de porc, amassat i adobat amb sal i pebre vermell dolç i picant en diverses porcions”; i el Diccionario de la Real Academia parla “pedazo corto de tripa lleno de carne, regularmente de puerco, picada y adobada, el cual se cura al humo“, ambdós es refereixen al mateix embotit: xoriço. Això sí un és a més UN PATRIOTA.

Si senyor, deixa’ls que saltin!…que s’estavellin contra el terra més dur. Durant uns quants anys han estat amassant una fortuna especulant amb els diners dels altres (amb trampes) i quan
la trampa surt en la llum s’inventen una crisi a tall de xantatge per
forçar els estats (governats per polítics que els han fet el jocs per
interessos econòmics) a cobrir la fictícia falta de liquiditat que ara
diuen que tenen amb fons públics.
Només cal mirar els beneficis que van pastar bancs com la Caixa, BBVA i etc. en el 2007. per donar-se compta de lo carronyers que són aquests financers.
El
penós és que els governs, comunitats autònomes i ajuntaments van jugar
al mateix joc que ells per l’ingrés que això els representava (no
oblidem que l’època gloriosa del “totxo” és el desencadenant de tota
aquesta “crisi” que ara ens fan pagar a tots), i ara s’esquincen les
vestidures fent de “bons” tornant a omplir les arques d’uns c…… amb els diners dels contribuents. Perquè no pagueu la meva hipoteca de passada?
De
tota manera una de les premisses dels bancs és guanyar diners a costa del que sigui, les formes no importen, però els governs no, els
governs (democràtics) han de desviure’s
perquè el contribuent tingui una qualitat de vida el més “sostenible”
(aquesta paraula encara no l’he pogut catalogar) possible i evitar-los
sobresalts com els d’ara. El govern d’un país té l’obligació de
controlar els especuladors siguin de la classe que siguin i posar-los
“la peres a quart” per evitar situacions com l’actual. Ho sabien…els
governs ho sabien i han callat en espera d’un miracle que no va
arribar. Els polítics que tenim són uns covards, estan al servei de les
grans financeres i multinacionals, i es deixen fer xantatge per por de
perdre la seva “butaca”. Estem davant de governs que s’han oblidat del
que significa “política social” i prefereixen la política falsa de
“gestió”. Però és que a més són uns farsants,por exemple, l’ajuntament
de Sant Boi, se li acaben els ingressos
per llicències d’obres i descobreixen de cop que el que falten són
zones blaves, i de la nit al dia apareix tota la ciutat pintada de
blau amb el pretext del benefici als comerciants, i el pitjor és que
els comerciants s’ho creuen, que no, que l’únic que els preocupa és
ingressar diners com sigui. Ells tenen molts recursos per recaptar fons
i si no els tenen se’ls treuen de la màniga, nosaltres l’únic recurs que
tenim és pagar o robar.
Per això que s’estavellin els dos bàndols, els uns per usurers i els altres per cobardes. Entre ells el Sr. Benach i el seu Audi.
Per cert, Josep María, hauries de contestar a Lot i a Rafael i demostrar-los que no tots som de la mateixa condició que el Sr. Benach,
que en “todos lados se cuecen habas”. Aquests dos són d’una empresa “de
persecució i demolició” i només “ven la paja en el ojo
ajeno”. Socialistas, comunistes, populares…tots tenen ovelles
negres!!!!