Josep M. Cervelló
llibreta de camp
Esquerra recorda Sebastià Salellas al ple municipal
Sebastià Salellas és d’aquestes persones que quan moren no mereixen programes especials de TV3, encara que el seu curriculum professional sigui tan brillant com la seva bonhomia i la seva disposició a defensar causes difícils i víctimes del sistema. Se l’ha comparat com advocat amb el Francesc Lairet, que a inicis del segle XX – fins que va ser assassinat- defensava catalanistes, sindicalistes i la gent treballadora. Justament ahir, el ple municipal s’obria amb el recordatori del dia internacional en memòria de les víctimes de la tortura. El grup municipal d’ERC, després de la lectura del text institucional contra la tortura, va demanar la paraula per a recordar Sebastià Salellas, que ens va deixar el dia 28 de maig, als 59 anys d’edat, i recordar que va participar en el procés que va dur Espanya al banc dels acusats del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg i que va condemnar a l’estat espanyol per vulneració de l’article 3 de la convenció europea de drets humans, per no haver investigat les denúncies de tortures de 15 independentistes catalans detinguts l’any 1992 ,en l’anomenada “operació Garzón”. El Tribunal, l’any 2004, es preguntava com és que l’Estat no va fer res davant unes denúncies formulades amb gran precisió i verisimilitud per persones que no van poder posar-se d’acord ja que estaven incomunicades i es planyia que, després de 12 anys de procediments per a que els denunciants poguéssin arribar fins el seu Tribunal, ja era difícil pronunciar-se sobre si aquestes tortures denunciades van ser practicades. La tortura no és una cosa aliena, alguna cosa llunyana que ens permet sentir-nos confortablement solidaris. No és només Guantanamo. Recordar Sebastià Salellas ahir al ple era un acte de justícia.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Acepto Sebastà Salellas como buen abogado de causas perdidas. Hay otros, aunque no sean de tu cuerda: Lluís Salvadores, Francesc Casares, Solé Barberà, etc, etc, que trabajaron en tiempos no precisamente de vino y rosas. O el Propio Lluís Companys, a pesar del intento vuestro de apropiación indebida de su memória.
Y puestos a recordar, recordemos también a Emília Aldomà: mujer, 62 años. Vecina de Les Borges Blanques, muerta en atentado terrorista de terra lliure un 10 de septiembre de 1987. Así es como los “patriotas” catalanes celebraban la diada.
recordémoslo todo.