Josep M. Cervelló

Només hi ha 46 instituts en tot Catalunya, i concentrats en ciutats de més de 50.000 habitants, que ofereixin el batxillerat nocturn en les diverses modalitats. L’habitual és que només hi hagi un institut per localitat a ciutats com Cornellà, Igualada, Manresa,  Mataró, Montcada i Reixac, Vilafranca, Rubí, Lleida, Girona, Reus, Tarragona o Sant Boi de Llobregat. A la comarca del Baix Llobregat n’hi ha només vuit,  amb 23 grups de primer i segon de batxillerat, a Sant Boi, només l’IES Rubió i Ors n’oferta tres de grups. L’ordre de no matricular per a l’any vinent i de tancar l’oferta nocturna de batxillerat, donada pel departament d’Educació de la Generalitat, és difícil d’explicar sinó és per la visió mercantil de l’educació que caracteritza l’acció del conseller Ernest Maragall. Per les protestes que ha aixecat aquesta amenaça, la concentració d’avui a la plaça de sant Jaume i la vaga del proper 14 de maig,  sembla que ara parlen de “racionalitzar” l’oferta i mantenir alguns nocturns, la raó és que diuen que hi ha absentisme i pocs resultats. ¿Es pot comparar la campana d’un adolescent sense altres obligacions, en horari diürn, a l’absència de classe d’un jove treballador que potser encadena contractes en precari, sense horaris fixes, o amb canvis de torn, o senzillament que un dia no pot amb la seva ànima i  es queda a casa? ¿I aquells que van deixar els estudis diürns per causes de salut, per incapacitat d’estar en grups nombrosos, per bulling o altres causes i que van trobar una segona oportunitat en un batxillerat nocturn més tranquil? És gent que, per les circumstàncies de la vida ha de programar els seus estudis com un sobreesforç que, sovint, haurà de ser més lent, fent, per exemple, cada any només la meitat d’assignatures, però no volen rendir-se i hi tenen tot el dret, i l’opció d’un batxillerat a distància, virtual, més barat per a l’administració, els condemna a l’ostracisme a casa, sense el suport d’un professorat que en els nocturns té un carácter vocacional i on la paraula tutoria adquireix un significat molt profund.

Algú s’atreviria a afirmar que cal eliminar carreteres locals o molt secundàries perquè tenen menys trànsit que les autopistes? Algú plantejaria liquidar el servei nocturn d’autobusos perquè no hi ha tants viatgers com en horari diürn i és deficitari?

El Pacte Nacional per a l’Educació definia la doble xarxa pública i concertada com un Servei Públic Educatiu. Quina interpretació li està donant el conseller Maragall a la idea de Servei Públic més enllà de justificar subvencions a centres privats el.litistes? Aquesta i altres raons fan que sobre la futura Llei d’Educació Catalana planegi una ombra tenebrosa.