Josep M. Cervelló
llibreta de camp
De bracet amb la República
Ahir, per commemorar el 77 aniversari de la proclamació de la República Catalana del 14 d’abril de 1931, Esquerra va organitzar a Sant Boi una passejada per la història, un recorregut pel Vilaboi i pels escenaris de la guerra del 36. Èxit total!, un centenar de persones de tota edat van fer una emocionant passejada del bracet de la República pels carrers de Sant Boi. A Sant Boi no és freqüent que tanta gent acudeixi a un tipus d’acte així al carrer, un diumenge al matí, ni tan sols les passejades organitzades des del museu i amb tot el suport institucional no han reunit mai tanta gent. Comandats pel Carles Serret, del Museu de Sant Boi i per la Lourdes Escardívol d’Esquerra, vam donar una mirada política sobre la República i la guerra però no vam fer hagiografia, al contrari no vam evitar comentar alguns dels fets més lamentables d’aquell conflicte a escala local, especialment els del psiquiàtric, on tres mil persones van patir abandonament i extermini per manca de mitjans per atendre’ls. Davant l’església vam recordar els moviments insurreccionals de la dreta agraria local, els fejocistes, somatenistes i la parroquia que conspiraven en reunions secretes en una masia de la marina i que van esperar alçar-se fins que la revolució del 19 de juliol els va aturar. A la plaça de l’ajuntament vam poder comentar els esforços del govern d’ERC local en recuperar la normalitat municipal i recuperar el poder, impedir les revenges contra els personatges de la dreta i protegir les monges i els “hermanos” de l’hospital psiquiàtric. A la rambla i a cal Ninyo es va evocar l’enfrontament amb elements de la FAI locals i de fora i que hi va haver qui hi va perdre la vida, com el Dr Rossi, de l’executiva local d’ERC, metge que li va tocar dirigir el psiquiàtric i defensar-lo. Va obtenir el suport del president Companys, amb qui tenia relació a partir de la malaltria del fill del president, i es van poder evacuar els religiosos. Pocs dies després el Dr Rossi moria estranyament, sembla ser que li van administrar una injecció letal. Més de mil joves santboians van anar al front mentre a la reraguarda s’intentava mantenir una certa normalitat, garantir l’abastiment, l’emissió de moneda i l’educació dels més petits. Amb l’entrada de les tropes franquistes, a començaments del 39, s’ensorrava el somni d’una societat democràtica i la il.lusió republicana, es va iniciar una cacera criminal, les cases dels desafectes al nou règim van ser senyales amb creus negres pintades a a les portes, camions amb falangistes se’n duien cap als centres d’empresonament als qui no van creure necessari fugir, les families dels qui havien marxat a l’exili o que estaven empresonats vans ser escarnides, les dones rapades, havien d’escombrar les rambles, l’església i fregar les letrines dels soldats. Un cas singular: una gent de dretes va enterrar, poc després d’acabada la guerra i d’haver recuperat casa seva, una familiar que havia demanat ser enterrada amb una bandera catalana. A la cerimònia, una persona va demanar poder tornar a veure la difunta i en obrir la caixa van veure la bandera. Dies després de l’enterrament, les autoritats van fer desenterrar-la i treure la bandera de dins i la família i la funerària van ser portades a judici.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No me pareció que hubiese más de 50 personas ni siendo muy optimistas. Y la mayoria del partido. Pero da igual.
Lo que no da igual es la parcialidad de tu escrito, y lo peor es que uno de los historiadores “oficiales” del ayuntamiento se haya prestado a ello.
En primer lugar porque partes de una premisa falsa: niegas la pluralidad politica dentro de las izquierdas samboyanas de los años 30. Y si ello es incorrecto en el periodo 1930-1935, a partir de 1936 es abiertamente falso.
La segunda “equivocación” es considerar a la erc de los años 30 como antecesora de la erc actual. Ni de broma.
Y la tercera, obviar que en Catalunya, y también y muy especialmente en Sant Boi, habia muchísima gente de derechas, muy de derechas. Gente muy católica, propietarios rurales, comerciantes, industriales, y también personas con pocos recursos. Y también eran catalanes. Algunos descendientes de esta gente participaron en la “passejada per la història”. Ya ves Josep Mª la de vueltas que da la vida.
Parece que los martes, Jueves y domingo optais por la “memória histórica” y los Lunes (especialmente los lunes…) optáis por todo lo contrario.
Sabia que últimamente abundan los “revisionistas” de la historia, pero no sabia que te habias apuntado a este gremio.