Josep M. Cervelló

En els sis mesos que portem d’any la tarifa elèctrica s’ha apujat un 11%. Al 3,3 % de gener s’hi suma avui, un nou 7,3%, i malgrat això ENDESA no en té prou i encara en vol més. Som usuaris captius que no tenim el  dret a anar a la competència, pel fet que no n’hi ha, de competència i els més perjudicats per aquesta puja tarifària seran, segons l’OCUC, els consumidors més petits i no els més grans. Els antics monopolis es van convertir en empreses privades mantenint tots els privilegis i facturant cada mes compensacions, moratòries nuclears, etc,.fins i tot el lloguer del comptador va al nostre càrrec, sense opció de comprar-ne un pel nostre compte, és clar.

Zapatero acaba de dir que davant la crisi el govern es posarà al costat dels més febles i no dels qui s’enriqueixen fins i tot en aquestes ocasions. Una mentida més. En un moment en que l’economia de les classes treballadores va accelerant-se cap avall del tobogàn, el govern deixa que els preus més bàsics pugin. Davant l’usuari captiu d’una companyia elèctrica que s’enriqueix amb beneficis molt suculents i que a canvi no inverteix en renovació de la xarxa – ara farà un any just de la gran apagada de Barcelona i les incidències a les tres nuclears catalanes en funcionament no paren de produir ensurts- Zapatero s’ha posat al costat del poder financer i dels oligopolis. Prenem nota.