El meu bloc

Avui som 23 de novembre de 2012.

Abans d’ahir, un amic que milita en un altre partit em va enviar un missatge, en el que comenta la seva visió de la política catalana i en relació a la meva afiliació a la CUP, acaba amb la frase següent: “… ara toca tornar a fer la FAI i tu en vols ser còmplice?” I jo li vaig respondre: “T’he considerat sempre una persona raonable però la gratuïtat de l’última frase del teu últim missatge em fa dubtar del teu capteniment.”.

 Ahir, comentant també la situació política catalana, un familiar em diu que si Europa s’olora algun perill de revolució ens donarà l’esquena tal com va fer el 1936. Jo vaig respondre que el “poder econòmic” que ens té subjugats necessita que algú li planti cara i que només va afluixar quan la URSS ho va fer. Vaig comentar que actualment la primavera àrab, els indignats i possiblement la potència nuclear iraniana han donat alguns indicis de fre a la insaciable agressió capitalista.

Avui, després de reflexionar-hi, he sentit la necessitat d’escriure sobre això.

Crec que el camí correcte per part dels que volem que tothom tingui com a mínim una vida digna, no és el de l’enfrontament bèl·lic contra l’opressor i no només perquè tenim les de perdre sinó -i sobretot- perquè perdem el temps. El camí correcte és el de la construcció d’alternatives de vida donant prioritat a la solidaritat amb els oprimits i més debilitats pel sistema: a) Bancs d’Aliments, com a prioritat per a la seva supervivència. b) Creació de treball cooperatiu: horts urbans, -que poden ajudar a solucionar el problema de l’alimentació- i altres iniciatives cooperatives. c) Autogestió de la salut, començant per a una alimentació sana i recuperant mètodes de curació naturistes -sense deixar de manifestar-nos contra les retallades al sistema de salut pública. d) Moneda i banca locals. Aprofitar totes les experiències d’economia solidaria i sostenible de Coop57 i altres, coherents en el sentit constructiu esmentat. A partir d’aquí hi ha moltes coses a desenvolupar.

Per tot això ara fa un any que em vaig afiliar a la CUP, pel seu treball a la base, per la seva feina municipalista, pel seu arrelament al territori, per la seva ideologia de (re-)construir des de les arrels.

De tota manera cal fer veure aquesta opció al ‘Sistema’ avaluant amb intel·ligència les possibilitats reals. Per això la CUP ha decidit donar un pas de gegant i presentar-se a les eleccions al parlament d’aquesta part del nostres Països Catalans.

Ningú no és perfecte i els membres de la CUP tampoc. O potser la gent no és tan perfeccionista com jo. Em fa l’efecte que les influències perverses del llenguatge fan que s’encomanin tics -els del títol- del llenguatge periodístic que no són adients a la ‘ideologia constructiva’. És preocupant -almenys per a mi- com està de contaminat i com contamina el llenguatge periodístic esportiu: “…Termes com defensa, atac, rematar (de re-matar), ofensiva, lluitar… estan completament adaptats ja al camp semàntic esportiu i, quan hom els pronuncia, és probable que ni en sigui conscient….” diu Caterina Sureda al Diari de Balears del 18 de juliol de 2011 “(Des)armar la llengua“; (el 2023 aquest enllaç no funciona i el diari només es pot consultar des d’un ordinador de la BNE).

En lloc de “cavall de Troia”, que té connotacions bèl·liques, fins i tot com a recurs literari, sóc partidari d’usar “la veu de les «sense veu»” o una expressió equivalent ja que som ‘les altres’, les que tenim propostes alternatives, constructives. Vegeu el minut 3:42 d’aquest vídeo:
(el 2023 el vídeo ha desaparegut i la imatge de l’exèrcit de somiadors” també i en lloc de tot això proposo la lectura de Les mil veus dels alliberaments, escrit quatre dies abans d’aquest article i el vídeo Exèrcit de somiadors, editat en plena pandèmia.)
En lloc d'”exèrcit de somniadors” jo proposo “munió de somniadores”.
En lloc d'”hereus de tradicions de revoltes populars” jo diria “hereves de solucions cooperatives” i substituiria les fotos bèl·liques a partir del minut 3:30 per fotos dels cellers cooperatius.

Diem que “… som els que creiem en les paraules; i pensem que han de deixar de ser buides i recuperar el significat…” i per tant hem de ser coherents.

Les paraules de connotació bèl·lica, a part d’espantar a la gent, serveixen d’excusa als poderosos per actuar en contra i per activar els agents comercials del càrtel armamentístic. Fer una revolució vol dir literalment “fer una volta”, per canviar el sentit de la política, la economia, la societat, etcètera, o sigui fer un canvi a la societat i això sabem que es fa tal com ho està fent la CUP als ajuntaments des de fa més de vint anys. Ni aquestes paraules ni determinats signes externs de la mateixa categoria serveixen per a canviar res; més aviat són contraproduents.

L’objectiu principal de les CUPs és el de donar veu a “les sense veu”, i no només a aquelles que havien perdut la confiança en la democràcia sinó principalment a les que no l’han tinguda mai; cal aconseguir una democràcia participativa en la que totes s’hi sentin acollides, necessàries, implicades i valorades igualitàriament. Aquesta és la tasca que les CUPs duen a terme als municipis des de fa anys.

Tampoc serveix per a res insultar els partits polítics. Simplement només cal remarcar quins són els resultats de 35 anys de partitocràcia -aquí i a tot el món occidental- en els que la majoria d’ells han tingut responsabilitats de govern o d’oposició, que escassament han exercit. Estic convençut de la bona fe de moltes militants de base dels partits democràtics i de moltes de les seves votants i el nostre objectiu ha de ser el de desenvolupar un llenguatge constructiu, positiu, que no tingui la opció de ser titllat d’agressiu; cal tenir l’objectiu de l’empatia, fins i tot vers aquelles persones, de les esmentades, que en algun moment ens han bandejat; el resultat de la nostra actuació ha de ser com el de la osmosi, el produït per la tendència a passar “dissolvent” de la dissolució menys concentrada a la més concentrada.

En l’article adjunt “Majoria absoluta de la CUP”, l’actor Sergi López diu: “… Alguna cosa no funciona dins les pròpies institucions. Els que ho pensem som majoria absoluta i en canvi a l’hora de votar, l’instint conservador ens empeny a votar el pare. Canviar per no canviar… (la proposta de la CUP) és una proposta que ve de lluny. No és ni una proposta mes ni una invenció d’última hora. Recull el pensament independentista i d’esquerres sense renúncies per a uns Països Catalans lliures i amb justícia social. Ho volem tot. Com la majoria”

(Aquest enllaç tampoc funciona el 2023):

I pel que fa al tema de la Unió Europea, vegeu què va dir Josep Pàmies sobre això:
Convido als que pensin com jo a assistir a la propera Assemblea Popular de cada CUP i que ho sotmetin a debat.