la dignitat, la llibertat, no són pas concedides pesl estats opressors, sinó arrancades, si pto pot ser per la força pacífica de les urnes: Arenys de Munt és un començament a tots aquells que volem viure en llibertat.
TOTS SOM ARENYS DE MUNT
Un acudit publicat a la premsa mallorquina (tramès pel meu amic Balutxo), de Francho, mostra Espanya convertida L´”Imperio Zapaterense”; en un racó s’ hi veu el “Pueblo de irreductibles areñienses” assetjat militarment per Ciutadans, Partido Popular, Falange i el PSOE (i el PSC, és clar). És un retrat perfecte del que està passant: un dret democràtic, una senzilla consulta popular, és convertida pel Reino de España i els seus partits (amb la presència, malauradament, d’ un partit, el PSC, que abans era català, però ara està al costa de la Falange o el PP) en un delicte. Tots aquests partits, avalen (o si més no, no hem vist mai que els hagin denunciat) fets com que al Regne d’ Espanya per exercir el dret democràtic de parlar en català és retingut per les forces de l’ordre, com li acaba de passar a Ivan Cortès a Palma que ha estat agredit, vexat i colpejat , i com els hi ha passat recentment a tants d’ altres a la Franja, al País Valencià i fins i tot a Catalunya. Mentrestant arreu bramen contra els catalans i els seus productes, i hi fan boicots a la manera sèrbia, i ens esquilen la butxaca.
Que Espanya reaccioni com ho fa entra dintre la seva lògica històrica, gens democràtica. Que partits dits “catalans” neguin drets democràtics de la “nacionalitat” (això ho deia la Constitució, però el PSOE ho ha convertit en “comunidad”, com Ceuta o Melilla) on actuen és una veritable anomalia. Cal ser socialista per ser anti-català?. El partit socialista de Puerto Rico, per exemple, no defensa la independència del seu país, i el PSOE la d’ Espanya?. Tot plegat s’ entén més, , si veiem la història: el PSOE col.laborant amb la dictadura de Primo de Ribera,i ja en temps de la República, intentant laminar o eliminar l´autonomia catalana. Franco ho va deixar tot “atado y bien atado”. Els partits esmentats tenen, en l’ essència la mateix visió de l’ estat que ell tenia: una sola, nació, una sola cultura, una sola llengua- i la Constitució ho aval: no reconeix Catalunya, ni la seva llengua-. Naturalment que el PSOE s’ empara- com l’ínclita Teresa Fernández de la Vega- en la “legalitat” vigent (sempre que perjudiqui a Catalunya, és clar; i si anés a favor, ho obvien). Perquè bona part dels seus dirigents, no solament participen, respecte de Catalunya, de la ideologia franquista (l´Espanya plural” -però una nacionalment- sona a “la unidad de los hombres y la tierras de España”), sinó que pertanyen a famílies franquistes i falangistes fins a les arrels. Aquí tenim l´inefable José Bono- “porqué mi padre era falangista”- o la incontinent Teresa, filla de Wenceslao, una falangista “camisa vieja”, alt càrrec del Ministeri de Treball i fidel ajudant del super-falangista Girón. L´implacable Alfredo Pérez Rubalcaba- un altre bulldozer del ràgim- és fill d’ un dels militars més lligats al règim, oficial d’ aviació. La llista no s’ acaba: Juan Luis Cebrián és d’ acreditada família addicta al règim, com ho són Manuel Marín, Mariano Fernández Bermejo, José Maria Barreda (que ocupa la vacant de Bono) i , és clar, el “Zapaterísmo”, net del capità Lozano, que va esclafar la revolta dels miners i ara fa la demagògia demagògica i passada de moda de començar el curs en un poble miner. Què volen aquesta gent?.
Serà Espanya una de les nacions més sanguinàries d’ Europa?. La història ho avala; i la realitat actual mostra noves formes de sotmetre i espoliar Catalunya, que es debat entre la por, l´autoodi, el sotmetiment lingüstic, l´”anar fent” i conformisme de l’ esperit poruc de botiguer o la dignitat, “contra bords i lladres”. La dignitat es diu Arenys de Munt, i tots els que puguin venir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!