Tal com està muntada la festa de Sant Jordi, amb mediàtics espanyolistes i escriptors espanyols als qui riem les gràcies, fa que més que una festa de la cultura sigui una festa del vòmit.
La devoció de Sant Jordi no és exclusivament catalana; la compartim, com a mínim, amb altres nacions com Anglaterra, Grècia, etc. I malgrat que hi ha pocs topònims que portin aquest nom- recordem, però Sant Jordi Desvalls, al Gironès-, no és cert que, a l´Edat Mitjana, fos una devoció exclusiva dels cavallers. Per a
la meva Història de la cuina catalana, treballant amb testaments i altres documents de mercaders, m’ hi he trobat la descripció d’ una imatge de Sant Jordi adornat un menjador burgès (s. XIV).
Pel que fa a Sant
Jordi com a diada del Llibre, va ser proposada pel llibreter valencià Vicent Clavel i Andrés a
la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona en commemoració del naixement de Cervantes- tan lligat a questa ciutat- l’ any 1926. Allò que naixia com una iniciativa del que ara en diem “societat civil”, Espanya ho va convertir tot seguit en una expressió d’ intolerància i manipulació històrico-literària. En efecte Alfons XIII signa el mateix any un reial decret instituint
la “Fiesta del Libro Español”, que com el nom indica prou bé, es basava en l´exclusió, prohibició i persecució dels llibres escrits en català, cosa que es va mantenir fins al 1975!. Els escriptors i intel.lectuals espanyols- com Antoni Machado, Unamuno, etc.-, naturalment, varen aplaudir aquestes mesures, en el primer cas amb una oposició frontal, com a diputat, contra la llengua catalana i l´Estatut. La data de Sant Jordi amb a les parades de llibres, que coincideix amb la mort de Cervantes, es va iniciar l´any 1930 i ja d’ entrada, a Barcelona, s’ hi presenten- malgrat tot- obres escrites en català i el poble converteix la diada en una festa, mentre que a Espanya es fan actes acadèmics carregats amb el clàssic nacionalisme espanyol racista i anticatalà (valgui la redundància): en els fulletons de l´ època, per exemple, els clàssics espanyols són anomenats “Genios de la Raza”.I, pel que fa Cervantes, se’n manipula de forma abjecta- com encara es fa avui- el seu significat democràtic i, justament, amic de la llengua dels catalans, dels bascos i de la resta de llengües. Per tant, la Festa de Sant Jordi- amb la inclusió de les roses i l´amor, a Catalunya, que ara Inteflora, des de Madrid, anuncia en castellà com a “San Jordi” (sic) adquireix un significat cultural i democràtic que no té a Espanya.
Actualment, però, ens trobem amb una nova festa mediàticament espanyolitzada :
escriptors com Antoni Gala i tota al resta, que manifestes odi a la llengua catalana, són ben rebuts i exhibits, es venen i es publiciten, majoritàriament, obres en espanyol, amb la qual cosa fem el trist paper de cornuts i pagar el beure. O es reïventa Sant Jordi o caldrà instituir un nou dia de les Lletres Catalanes. El d’ara, des d’ un punt de vista d’ una mínima dignitat nacional, fa vomitar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!