Com es pot no ser francès?. Aquesta pregunta se la fan molts francesos, orgullosos d’ un país que ha inventat la guillotina, el xovinisme, la sala beixamel i dir "faire l´amour" a fer-ho. Però, en el fons, li tenim enveja pel seu envejable nivell cultural, pel domini de la llengua pròpia i per un saber viure que és un referent universal.
Joan-Lluís Lluís ha escrit una magnífic llibre- que hauria de ser de capçalera per a tots els catalans conscients- que es titula Conversa amb el meu gos sobre França i els Francesos. Es un llibre boníssim, i ho demostra el fet que el diari e “El País” sel carregués (deuen tenir por que ens animen a fer-ne un de semblant sobre Espanya; n’ estic parlant amb el meu gat!). S’ hauria d`’ enviar gratuïtament als francòfils (espanyolistes de l’altre costat) d’ aquest país.Joan Lluís Lluís no parla de cuina, però com sap tothom- i els francesos ens fan saber a tort i a dret-, igual que en cultura i llengua, només pot existir França, que és la referència del món.“
El francès que viatja, per plaer o per negocis- escriu l’ autor nord-català citant Charles Pasqua, polític gaullista- coneix bé aquesta “diferència”. A qualsevol lloc del món on es trobi, no és mai un estranger com els altres. El món sent per França una passió insòlita”. Sort que no diu el que estava en el seu ànim, “admiració”, perquè de “passió” per França jo també en sento. Però en el sentit grec de “pathos”, sofriment: França em fa patir- ens fa patir, com el Constantí de Els Pets. París, a
la Catalunya Nord, no solament ha practicat el lingüicidi, sinó també el “gastrocidi”: d’ una forma alhora subtil i grollera, com a mínim des de la Revolució ha practicat la substitució culinària, eliminant els productes propis, substituint-los per altres de francesos (la mantega per l’ oli
d’ oliva, la crema de llet per la picada, la cuina sana per una cuina pesant i pretensiosa, la imaginació i l’ heterodòxia del mar i muntanya per un cartesianisme culinari d’ encefalograma pla). Això ja ho va escriure
Josep Pla, gens sospitós, i ho ratifico. La República francesa és incompatible amb els veritables drets dels pobles (incloent Catalunya),i incloent també els drets culinaris.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!