BONA VIDA

Jaume Fàbrega

20 de juny de 2008
0 comentaris

RATAFIA DE SANT JOAN

A Occitània i als països de llengua catalana, la festa de Sant Joan té una especial significació; un dels aspectes é l´elaboració de ratafies i licors.

RATAFIA (LICOR DE SANT JOAN)

Aquest licor de Sant Joan  s’ elabora a Provença coincidint amb el solstici d’ estiu, data d’ esplendor de les herbes aromàtiques.Es, doncs, força similar a la ratafia catalana.

Ingredients

2 o 3 nous verdes (hi ha qui n’ hi posa  més)

2 fulles de noguera (opcional)

herbes acabades de collir: hisop, maria-lluïsa, til.la, camamilla, sàlvia, menta, tarongina, espígol, romaní, freixe

1 l d’ aiguardent (d’ uns 45º ); o bé espècies:canyella, clavells, celiandre,pela de llimona…

xarop fet amb 1/4 de l d’ aigua bullida  i 25-30 g de sucre, aproximadament

Elaboració

Esclafeu les nous verdes en un morter. Talleu les herbes i fulles a trossets.

Poseu-ho a macerar amb l’ aiguardent en un recipient (millor una garrafa de coll ample) durant 50 dies, si pot ser a l’ exterior o en un lloc càlid.

Al cap d’ aquest temps filtreu-ho, passant-ho per una estamenya, i afegiu-hi el xarop. Poseu-ho en una ampolla ben bonica. Tapeu-la amb un tap de suro i espereu unes setmanes a consumir-la.

Notes

La ratafia catalana, molt similar, es té, tradicionalment, 30 dies “a sol i serena”, i després també es filtra i s’ hi afegeix sucre al gust.

Arreu de la Mediterrània hi ha licors d’ herbes similars: els herbers valencians, els licors d’herbes de les Balears, d’Itàlia, etc.

A Occitània, com als Països Catalans, hi ha una gran tradició de ratafies i licors d’ herbes casolans, amb nous verdes (com a Catalunya), amb tota mena d’ herbes i espècies o monogràfics: ratafia de mandarina (en occità s´escriu igual que en català) ratafia de taronja (ratafia o vin de portegal, de “portugal”, nom de la taronja que retrobem en àrab, truc, etc.) a Provença.Tenim el vin de  nogas (aigua de nodes, a la Vall d’ Aran, vin ai nouòe, a Provença), d’ espígol o lavanda, de sàlvia (saùvia), de càdec (ginebrons de càde ), de verbena (com el que es fa a Velai) i molts d’ altres. El vi de nous gascó se sol fer amb vi blanc de Gailhac.

A Occitània el nom de ratafia, segons la legislació francesa, se sol aplicar a un aiguardent aromatitzats amb suc i pela de cítrics, tot i que antigament,-com podem veure en Stendhal-, designava els aiguardents amb fruita- cireres, mores, aranyons, etc.-.

 

Per saber-ne més:

Jaume Fàbrega:

-La cuina del país dels càtars (Cossetània Edicions)

-El llibre de la ratafia. Ratafies i licors d’ herbes de tot el món (2ª edició, Cossetània Edicions).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!