Am gs o sense gas, natural o afegit, no totes les aigüs minerals són iguals.
Les aigües minerals cada cop tenen una importància més gran no solament en l’ alimentació quotidiana, sinó també formant part de l’ oferta gurmet dels restaurants. Ja són alguns- malauradament, a parer meu, encara pocs-, que es plantegen oferir una Carta d’ Aigües.
En contra del que alguns gastrònoms o el públic en general encara creu, no totes les aigües minerals- naturals o amb gas- són iguals, ni de bon tros. Es important la seva procedència, la seva composició i molts altres factors, de caire més subtil, que en determinen el seu tast, la seva lleugeresa o pesantor. Arreu dels Països Catalans hi ha deus d’ aigua mineral- de
la Catalunya Nord al País Valencià-, fins al punt de constituir un dels primers centres productors d’ Europa. I també és un dels pocs llocs on podem disposar d’ una aigua mineral natural d’ origen volcànic es tracta de l’ aigua de SANT ANIOL, situada a l’ Alta Garrotxa, al pre-Pirineu. Es una aigua baixa en sodi, baixa en fluor, alta en bicarbonats (que afavoreixen la digestió) i mineralògicament equilibrada, per la qual cosa és apta per a totes les edats, per a persones de salut sensible o amb problemes de ronyó, àcid úric o colesterol. Es una aigua que es troba al nostre país, però també en d’ altres de més llunyans, com el Japó. Es troba en tres presentacions: natural, amb gas i amb gas suau. Ha obtingut alguns dels més importants premis de al seva categoria.
Altres aigües excepcionals:
la de Vilajuïga- amb gas natural, tan bona com
la francesa Badoit- o amb més gas afegit, l´Eixerida, de
la Catalunya Nord (etiquetada en català), i que ja es distribueix aquí, i com a clàssic de referència el Vichy Catalán. A França la Badoit, i a Itàlia
la San Pellegrino.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!