Ja hi tornem amb en Ferran Adrià. Que cony passa ara Jaume, que ho fa tot bé i ha de sortir a tots els teus articles? On ha quedat la teva crítica raonada al “geni” de l’Hospitalet? Ara toca pujar dalt del burro abans de que te’n quedis fora?
Botifarra dolça de Salitja/11.2.12
Agraïment i pregó del premi “Botifarra Dolça”
La botifarra dolça és, sens dubte, l´embotit més original d’ Europa. Aquesta barreja de dolç i salat, que la converteix alhora en un últim plat i unes postres, la fa excepcional. En altres llocs- Sòria, Canàries, Galícia, Còrsega- trobem embotits dolços, però són botifarrons amb sang, que no tenen les característiques úniques de la botifarra dolça.
Defensar la terra contra l´espanyolització i la globalització és també defensar els seus productes, allò que ens és pròxim,els sabors que defineixen el nostre paladar nacional.
I entre ells en primer lloc, la combinació de dolç i salat, una característiques de del gust dels Països Catalans: botifarra dolça, pomes de relleno, sobrassada amb mel de Mallorca, ensaïmada de Carnaval amb sobrassada i albercocs confitat, pilotes dolces valencianes i arreu, coca de llardons.
Aquesta botifarra que, com deia Josep Pla, sol entusiasmar als que no l´han menjat mai i la tasten per primer cop, era també una de les postres preferides de Salvador Dalí, que les feia compartir amb els seus convidats.
Però aquest sabor no solament ens ve directament de l´Edat Mitjana, quan la majoria dels plats eren dolç salats o agredolços- ja que el sucre tenia el valor de status social-, és també el gust del segle XXI, tal com ho ha dit Ferran Adrià
Salitja ha esdevingut, doncs, la capital de la Botifarra dolça, de la seva degustació, de la seva gastronomia i de la seva difusió. Suggereixo, per a properes edicions d’ aquesta Festa que també ho sigui del dolç i el salat, ampliant encara més els horitzons i la difusió.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!