Alguns opinadors adscrits a la progressia socialista, autoconsiderats "no nacionalistes", sostenen que el nacionalisme català excita l´espanyol.
En realitat, però, hi ha una diferència fonamental: el nacionalisme espanyol, pel seu origen , és antidemocràtic, i es nodreix amb Felip V, Meztu, Primo de Rivera, Franco o Aznar, però també amb Bonobobo, Chávezsinchaveta o Zapaternocho: es basa en la negació de la pluralitat nacional. El nacionalisme català és de resposta, pacífic i democratic. No té canons, ni exèrcit, ni jutges, ni funcionaris d’ aparell estatat, ni premsa, ni tan sols es pot exercir a Catalunya d’ una forma "banal".
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si més no, aquests socialistes tenen l’honor de ser incoherents en un concepte més ampli del territori. Recordes el concepte, ja perdut, de eurocomunisme ?. Es van adonar que ó el comunisme era universal ó esdevenía en pura contradicció. Van haver d’agafar la bandera verda, diguem que encara no s’han atrevit a batejar-lo com a eco-marxisme, peró quan ja tots els partits siguin "verds" per pura necessitat, ens baixará un redentor de l’espai sideral i ens vindrán amb contes com "socialisme-interestelar" per exemple ó una collonada similar. La maleída utopía de "tots iguals", tots igual de burros, tots iguals de pobres, etc. no ens deixará en pau fins que la puguem exportar a un altre galaxia de gamarusos.