Les esclaves dels romans eren clientes de "Corporación Dermoestética" i tenien el parrús afaitat? . Els romans de Tàrraco menjaven nespres del Japó, encara que fossin del Vinalopó?
Quim Monzó assenyalava, parlant de la sèrie de TV3 “
La Via Augusta”, que en una escena de venda d´esclaus, descrits com a feréstecs i indòmits, en mostrar el venedor la mercaderia als dignes patricis disposats a comprar-ne en forma de noia a pèl, el del seu pubis lluïa afaitat i polit, com si hagués passat per Corporación Dermoestética, cosa, per descomptat- com feia notar l´escriptor. totalment anacrònica. Però els ben retribuïts “assessors” gastronòmics” amb que compta
la Corporació- Pere Tàpias, Miguel Sen,
Toni Massanés i Pep Palau- també s’ han lluït, si han posat a produir els diners que cobren i han estat consultats, en la versemblança gastronòmica de la mateixa sèrie. En un dels capítols, per exemple, es parla dels “pastissos” romans- quan el que feien eren coques, com els catalans actuals que encara no estan espanyolitzats-. La fruita que hi apareix- com algunes pomes- respon, amb tota evidència a les varietats actuals, tretes, a més, dels prestatges enlluernadors i hormonats de “El Corte Inglés”, per la seva grandària i lluïssor poc adients amb la fruita tradicional. És més: en un capítol la matrona cínica i rondinaire renya l´esclau que ha comprat uns nespros plens de cucs. Doncs bé: aquesta fruita típica de les Valls del Vinalopó i que adorna els nostre jardins, ve del Japó, cosa que fa els romans de Tàrraco extremament viatgers!. A més aquesta mena de perfumada nespra no es cuca. En el mateix capítol s’ hi veien també uns ufanosos raïms: els romans els importaven ja de Xile?. Perquè , si més no, si el mercat hi ha nespres, és impossible, per la temporada, que hi hagi la fruita típica de la tardor.
També els guionistes de “Ventdelplà” desafinen a l´hora de parlar de menjars. Així les iaies hi fa també els famosos i artificials “pastissos”, en comptes de les autòctones coques. A més, la visió que s’ hi dóna de Palafrugell i de l´Empordà és ben galdosa i desafortunada. Un personatge que és conegut per Internet per una parell de senyores maduretes que volen lligar, i que és- segons la ficció televisiva- d’aquesta famosa vila gastronòmica del Baix Empordà, ens diu que és especialista en “Paella”- tal com sol ser vist a Barcelona, un plat madrilenys, no?. Al país, més aviat, es parla d’ arròs i d’ arrossades- a la cassola o d’ altres formes-.Estic en condicions d’ assegurar que cap persona mínimament culta des del punt de vista gastronòmic de Palafrugell, on justament la cultura culinària forma part de la vida quotidiana- com ha escrit a bastament Josep Pla- , es vantaria davant de les amistats de saber fer una paella, el plat embordonit i recurrent dels turistes que es creuen que estan a Espanya “i olé”. Justament, a Palafrugell, la culta capital del famosíssim Arròs negre!. O d’ altres plats característics i exquisits, com el Niu, el Catxoflino i, és clar, els suquets.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
si tens temps passa, gràcies