Cristòfol Colom,Cervantes, Enric de Villena, Arnau de Vilanvoa, Mestre Robert,…exemples de manipulació hstòrica per part de la bibliografia espanyola.
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Courier New”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:89.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
ESPANYA,
APROPIACIÓ INDEGUDA
Cristòfol
Colom era català? Ho era Cervantes, o l´autor del Lazarillo de Tormes?. Fins a
quin grau és possible la censura i la manipulació històrica?
Hi ha un corrent de la historigrafia
destinada a reividicar aportacions històriques fetes pels catalana i considerades
espanyoles pels espanyols: des de probables fantasies com el Lazarillo de
Tormes o la catalanitat d’ Hernán Cortés fins a fets inqüestionables com la
manpipulació castellana de al descoberta d’ Amèrica. I moltes d’ altres, com la
manipulació d’ un dels descobridors de Terranova, Joan Cabot i
l´espanyolitzacio forçada , urbi et orbi,
de tot el que sigui català.valencià-balear.
Doncs bé, en camp de la història de la
cuina, aquesta manipulació és un fet tan rel com molt poc conegut. Començant
per Mestre Robert, el Ferran Adrià de la cort de Nàpols del segle XV, que
malgrat la seva inqüestionable catalanitat (avalada per la llengua en que`va
escriure el Llibre del coc), els espanyols l´han convertit en “Ruperto de Nola”
i diuen que “pertenecía a círculos aragoneses” (i ja sabem que confonen, de
fora esbiaixada, el Regne d’ Aragó amb la Corona, de llengua i civilització
catalana). I, en totes les històries de la gastronomia en espanyol, el primer
escriptor castellà que hi apareix és el Marquès de Villena, com a autor de l´Arte Cisoria. Doncs bé, el marquès de
Villena Enric d’ Aragó, com indica el seu nom, no solament no era castellà,
sinó que va escriure en català la seva obra, com es veu en una traducció plena
de catalanades (“ganivete” per ganivet, els noms dels peixos, salses, etc.)i,
encara més, sabem d ‘uns “12 treballs d’ Hèrcules”, llibre escrit en català. Per això Germà Colon
parla de la “subjacent catalanitat” d’ Enric de Villena, que va viure a Gandia
i,per tant, coneixia la llengua catalana.
Els llibres d’ història i alimentació
en castellà ens parlen d’ un tal “Arnaldo de Villanova” (o Villanueva; del fet
va dedicar un obra, el Liber vitae a
Gonzalo Rodrigo, cardenal de Toledo). Fins i tot, un poble d’ Aragó, Villanueva
de Jiloca, te una pàgina web oficial on se l´atribueixen a partir d’ un treball
d’ un tal Ricardo Centellas, que ha perpetrat aquesta enganyifa des d’ una Institució
Fernando el Católico de la Diputació provincial; sens dubte una atribució tan
ridícula com manipuladora. Per dir-ho,
que no quedi.
Perquè, s´és vist en la història un
aragonès-espanyol escrivint en català?. El mateix “estudiós” reconeix que la
seva obra és escrita en català.
I ja per acabar, la gran cuina
catalana actual- la de Ferran Adrià la Carme Ruscalleda- és presentada com a espanyola,
i Espanya , com és sabut no inclou cap cosa que sigui Catalunya com a nació. Es
fa realitat l´himne valencià, tot per donar major glòria a Espanya.
Per saber-ne més:
Jaume Fàbrega
El
convit del Tirant. Cuina i comensalitat, de l´Edat Mitjana a Ferran Adrià (Pagès Editors)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’Himne manipulat al seu creador: Maximilià Thous. Tant és així que el sr. Thous era un dels membres d?Estat Valencià, germà bessó d’Estat Català, on el seu primer article deia que la primera obligació d’un valencià era independitzar-se d’España. Enguany han fget la commemoració de l’himne i la seua família s’ha negat a assistir a la conxorxa perpetrada pels subalterns Camps & CO. Dient que la lletra fou trabucada i aprofitada tot canvian-la:
Per a ofrenar
noves glòries als plecs de la Senyera
la nostra nació…
en deia original….i…veges tu!
en què la van disfressar-la per a l’entrada d’Alfons XIII al recinte de l’exposició de 1909 a València.
Són uns autèntics canalles aquella gent, i uns moniatos ridículs els qui els segueixen d’ací.
Cordialment