Leonardo da Vivi, un gan cuiner?. El Ferran Adrià del segle XV?Si en voleu saber més…
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Courier New”;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
mso-ascii-font-family:”Courier New”;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-hansi-font-family:”Courier New”;
mso-bidi-font-family:”Courier New”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:99.25pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
LEONARDO DA VINCI A LA CUINA I EL SOMRIURE MURRI DE LA GIOCONDA
Leonardo
da Vinci va fer de cambrer, de restaurador públic i cuiner i durant 30 anys
Gran Mestre dels convits i festes a la corts dels Sforza, a Milà (?; espereu la
resposta).Un dels llibres de gastronomia de més èxit, i del qual se’ n fan
contínues edicions, és el de les “Notes de cuina de Leonardo da Vinci” ,del
qual crec que no n’ hi ha una edició catalana, seria una bona idea fer-la,
comentada; oi tant i més que ara es reivindica els contactes de Leonardo amb la
cultura catalana, a través de la cort de Nàpols. Aquesta cort era la més
refinada del Quattrocento pel que fa a les arts del menjar, i n’ era el cuiner reial
el català Mestre Robert, el Ferran Adrià del segle XV. Si Leonardo s’ hagués
interessat per la cuina, doncs, aquí hi hauria
fet un magnífic aprenentatge, al costat d’un geni a la seva altura. El somriure
de la Gioconda, en aquest cas, seria més murri!
Aquestes “Notes de cuina” de Leonardo da Vinci
és el llibre comodí emprar per gastrònoms i periodistes que volen quedar bé -i
una mica cultes- sempre que parlen d’ algun aspecte històric de la gastronomia.
Fins i tot, em va costar convèncer als
guionistes o productors (en aquest cas productora) del programa de TV3 “El
Favorit” de que no s’ hi inspiressin, cosa que finalment- i de forma barroera-
varen fer!
A causa
de al genial personalitat del seu autor, les coses del llibre són citades
reverencialment: així sabem que l´artista del Quattrocento va inventar el tovalló,
ja que abans els comensals s’ eixugaven les mans o els morros amb conill viu
lligat a les potes de la cadira. A la vegada ens assabentem de receptes
extremes d’ alta gastronomia, com el liró farcit, els “tritons” fregits o el
púding de mosquit blanc, i fins algunes d’ origen català, com el menjar blanc.
Quan vaig llegir per primera vegada aquestes
Notes, no obstant, en veure que Leonardo qualificava aquest plat d’
“espanyol”, se’ n va encendre l´alarma: al seu temps, Espanya, com a regne,
encara no estava inventada, i en altres documents coetanis (com el receptari de
l’ italià Martino de Como) el menjar blanc sempre és anomenat “alla catalana”. Passant
per sobre del prestigi de l’ anotador de l´edició espanyola- Jose Carlos
Capel, vaig descobrir que l’ esmentat
llibre- suposadament basat en un hipotètic “Codex Romanoff”- és apòcrif. En
realitat és una obra escrita en clau
humorística per Jonathan Routh i la seva dona Shelagh. Jonathan Reginald
Surdeval Routh (1927) era fill d’ un coronel de l´Exèrcit Britànic, va estudiar
història a Cambridge i es va dedicar amb èxit a l´humor, a la pintura i la
televisió. El llibre, que inclou extravagants artefactes de cuina ben dibuixats
en un pastitx leonardesc per l´autor i com he dit, és agafat seriosament: així
en un programa d’ història(no d’ humor) de TV3 anomenat “El Favorit” (de Toni Soler; glosava personatges històrics
catalans)no vaig poder dissuadir-los de la seva falsedat i el varen utilitzar seriosament com a
informació de com es menjava a l´Edat Mitjana i el Renaixement.
“Em
sento entristit perquè durant tot el dia he estat examinant plats de polenta.
Que avorrida és la seva aparença”, diu una de les notes. I en una altra,
intitulada “Conill mort”: ·Espelleu i estripeu un conill mort que a continuació
col.locareu en un palt alt a fi que es
rosteixi a poc a poc, i quan creieu que ja està completament mort, aspergiu-hi
una mica de sal i pebre i serviu-lo amb una polenta mitjanament espessa. Nota:
es poden menjar totes les parts d’ un conill mort”. Els autors no es preocupen
de al versemblança: la polenta es fa amb blat de moro/panís/dacsa/boresc/blat
d’ indi/maís, un ingredient procedent d’ Amèrica que encara no havia entrat a
la cuina, però demostren el sentit de l´humor pel que fa al “conill mort”.
Altrament, tant aquests ingredient com d’ altres del llibre, que per a nosaltres
són coses normals de menjar, per als anglosaxons són tan fastigoses com la serp
o la rata- que també hi apareixen-.Així, Leonardo da Vici va ser un geni- però
no dels fogons, com Ferran Adrià, sinó del dibuix, de la pintura , dels invents
i artefactes i del disseny.
Per saber més de la cuina medieval i
renaixentista, com es menjava, com es cuinava, com se servia la taula:
Jaume Fàbrega:
El convit del
Tirant. Cuina i comensalitat, de l´Edat Mitjana a Ferran Adrià (Pagès Editors)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Jaume,
porto el blog del Club de Cuines (a clubdecuines.cat), portal de cuina de TV3 i Catalunya Ràdio, i de cara a St Jordi volia demanar als blogs de cuina en català que em recomanessin un llibre de cuina i que em diguessiu en una frase o dos perquè us agrada o el recomaneu. M’ho pots enviar per correu electrònic a clubdecuines@tv3.cat? D’això en vull publicar un text o varis, que servirà tant per conèixer llibres de cuina com per conèixer blogs com el teu… (en el teu cas, varis!)
Esborra aquest comentari quan vulguis, ja entenc que no va lligat amb el contingut d’aquest text, però no trobava altre manera de contactar.
Gràcies!
Roger