Els filòsfos grecs varen convertir el "banquet" en una escenificació de la cultura filosòfica i de l´art de la tertúlia: nosaltres en som hereus.
MENJAR I FILOSOFIA: KANT A TAULA
Els grecs clàssics, en contra de la imatge de frugalitat espartana (mai tan ben dit) que se n’ ha projectat, donaven una gran importància als plaers de la taula, no solament com a aspecte lúdic, sinó també aportant-hi substància cultural. I filosòfica. En efecte: no solament concedien un status social important als cuiners, que a la Magna Grècia- la Sicília dels sibarites, de Síbaris podien registrat les seves creacions amb una patent- (que per als romans, en canvi, eren esclaus), sinó que varen convertir l àpat en símbol del saber filosòfic. Així el mot simposi- que el DIEC2 diu que és una “reunió de professionals, d’ investigadors i d’ altres experts d’ una mateixa àrea pera discutir i estudiar qüestions relacionades amb llur activitat”-, tenia el significat de tractat filosòfic, accepció que és una llàstima que no sigui recollida pel diccionari. Recordeu el famós Banquet de Plató?. D’ altres profunds tractats filosòfics clàssics porten el mateix nom. El simpòsium clàssic equivalia a banquet, convit i designava, explícitament, el segon moment de l’àpat, un cop s’ havia menjat, i se servien els vins: era el moment de recitar poemes i, sobretot de conversar. Tant és així, que la institució mediterrània de la tertúlia o sobretaula (concepte que no trobem en altres llengües de fora d’aquest àmbit, sobretot germàniques), allò que Josep Pla en deia el “cafè, copa i puro”, estic segur que té aquest origen tan il.lustre. Per als anglosaxons perdre temps conversant és no ser productiu, i per als xinesos practicar la tertúlia a taula és una cosa inusual i obscena. En canvi, aquí, ja Francesc Eiximensi parla d’a quest costum. Menjar i filosofia: els filòsofs també mengen: Kant, per exemple- que era alemany, però filòsof, com Plató- organitzava uns cèlebres convits amb els seus amics on ell mateix posava els coberts, preparava alguna salsa, servia el vi i dirigia la conversa, que girava una mica a l´entorn de tot, de la ciència a la filosofia, passant pells gustos del te o del vi. No cla dir que la resta de filòsofs, dels grecs a Ferrater Mora, també menjaven.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!