BONA VIDA

El 60% de pèrdua de vots no és pas poca cosa: cal actuar, però segurament no pas com ho estem veient, amb el tradicional estil cainista d’Esquerra.

DEBACLE REPUBLICANA

Esquerra haurà de canviar-se el nom  i dir-se “Debacle Republicana de Catalunya”?. Si atenem el resultat de les eleccions, certament sí. I això que penso que el partit de Macià i Companys- les sigles més nobles i necessàries de Catalunya, si volem sobreviure com a nació- finalment ha presentat un candidat raonat i raonable, gens demagog- excepte quan fa servir el tic  – o tag– carodesc de la “gent honesta” (com si els dels altres partits i els seus votants no ho fossin), en Joan Ridao: un gran actiu per ara i per al futur. Però la resta de l´estaf més vistent sembla que torna als patètics jocs de rol de sempre, al cainisme, a la desqualificació més o menys soterrada, a les declaracions extemporànies. Sobta dons, que un partit que és imprescindible estigui en mans de gent baladrera, que ha confós la cadira per un reclinatori i que va dels gestos demagògics a l´anar fent. El bocamoll d’ en Carod Rovira, amb  vocació de víctima, torna a garlar- tot que que ha dit coses raonables-, mentre l´inefable Puigcercós, amb les mans encara xopes de la sang de la ganivetada que li acaba de clavar, sotja el control i el poder, sense reparar en mitjans: com l´Alfonso Guerra d’ Esquerra, és capaç de tot  i de passar per sobre de tothom a fi d’ aconseguir el que vol. Mentrestant, en Vendrell de moment calla, després d’ haver-se sadollat de practicar el seu esport preferit, la quasi-extorsió- és un dir, és clar-, de militants i no militants. En Portabella somnia en zoos exquisits i inassolibles. I procedents de les files locals i provincials, trobem personatges que sembla increïble que ja no s’ hagin carregat el partit del tot: sigui per la seva demagògia o el seu afany monetari, com podem veure a la Diputació de Girona. O al propi Parlament, on hi ha anat a raure un ex-alcalde de Banyoles, Pere Bosch, patològicament i cínicament autodivinitzat, que ha aconseguit el trist rècord de fer pràcticament desaparèixer el vot d’ ERC al Pla de l´Estany, després d’ una hegemonia aconseguida a còpia d’ anys d’ esforços. A més, l´obra de govern no solament queda eclipsada pels socialistes i els ecosocialistes , sinó que el conseller Josep Huguet han emprenyat la Universitat, han desvariejat en propostes turístiques d’ allò més pintoresc (com fer començar el camí de Sant Jaume de Compostela a Sant Pere de Rodes) o editant fulletons amb rutes o pàgines web (com la Gastroteca) que contenen un cúmul d’ errors i disbarats. A més Esquerra ha estat incapaços de fer complir les lleis lingüístiques o de evitar al deriva espanyolista de al Corpo, amb la seva censura sobre autors o idees sobiranistes. Serà que Esquerra ja és un partit normal, i comet errors com tots els partits?. Una cosa ben natural: convindria, doncs, que deixessin de vendre la idea de la superioritat, d’ ocupar l’espai de l´esquerra socialista i fins i tot de la dreta nacionalista. Si és així, que deixi l´assemblearisme i la gesticulació i que es posi a treballar de valent com a partit de govern. O que torni a ser un partit “simpàtic” i de mobilització al carrer, espai, altrament, ja ocupat per altres grups.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!