L´albergínia, procedent de l´Índia, és l’ hortalissa més apreciada en algunes cuines mediterrànies, com a Turquia.
LES ALBERGÍNIES DEL CALIFA
En la cuina catalana clàssica i del Regne de Mallorca medieval- els plats d’albergínia eren nombrosos i, de fet, constitueixen les primeres receptes europees- documentades en una llengua romànica- fetes amb aquest producte, tan estimat per la cuina turca, àrab i mallorquina. A l’ illa, a l’ estiu, a les cases no manquen mai unes albergínies farcides a la mallorquina,una delícia.
De fet, en els receptaris àrabs de la Península ibèrica- els primers d’ Europa-, ja hi apareixen nombroses receptes a base d’ albergínies, un dels presents d’ Al.là i un dels plaers dels califes de les Mil i Una nits. El mateix Al-Mamun, per exemple. Segons es conta, en les seves fabuloses noces amb Buran es va servir un plat a base d’ albergínies que, des de llavors, en el món àrab (i en el jueu, ei!), en honor d’ ella du el nom d’ alburniya: encara l’ he vista preparar al Marroc, o a Tunísia entre els jueus. I, segons la tradició oral, sigui a Mallorca, a Múrcia o a Andalusia- terres àrabs i berbers- a un plat a base d’ albergínies se l’anomena alboronia (o almoronia).
I si els califes es delectaven amb aquest fruit, el “caviar de Provença” o la joia de Sicília i també, el “caviar” dels sefardites, els sacerdots islàmics no podien ser menys. A un d’ ells, a Turquia se li ha dedicat un exquisit plat d’ albergínies farcides que es menja fred, a l’ estiu, i que en honor seu du el nom d’ “Imam bayildi”. Que vol dir, segons uns, l’ imam es va desmaiar (de plaer) o va fer un rot (pel mateix motiu, suposem. Tot i que els més malpensat, que sempre n’ hi ha diuen que es va desmaiar en saber el preu de l´ oli
d’ oliva que, malgrat certs tòpics actuals derivats de la “dieta mediterrània”, sempre ha esta car: fins i tot a la Mediterrània real no a la de disseny que reflecteix l’ esmentada dieta. Turquia, on el plats que s’ hi elaboren son anomenats zeitingali (zeitun, oli, non turc i àrab que dóna l´ espanyol aceite i el portuguès azeite) com una cosa molt especial.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!