Poetes i cantants, sigui a França o a Catalunya, han glossat “el temps de les cireres”: un temps de natura esclatant i amorosa, plena de fruites que ens alegren la vida. Celebrem-ho a la cuina, fent un pastís de cireres: la primavera- o l´estiu- a taula.
PASTÍS DE CIRERES
Kirschenkuchen
Una mostra de l´exquisida i tradicional pastisseria austríaca, base de la gran pastisseria de les seves famoses cafeteries. Els pastissos o tartes de cireres són corrents a tot Europa- Alemanya, Austria, el Llemosí (clafotís) i, en forma de coca, fins i tot a Reus, o a Cadaquués, a Catalunya-.La paruala coca, justament, està emparentada amb l’ alemany kuchen (coca, tarta).
Tradicionalment, es creu que les millors cireres d’ Àustria són de la regió d’ Estíria, però hi ha qui sosté que en altres bandes són igualment bones, o millors. Cal fer servir cireres negres.
A Alemanya també és corrent la Kirschenkuchen (Kirsch és cirera, en alemany- cherry en anglès- i dóna nom a un famós aiguardent); ses sol anomenar pastís de la Selva Negra(regió situada al sud de Dortmund, a prop de Baviera).
Observeu que inclou clavells: en la pastisseria del centre i nord d’ Europa és molt corrent afegir espècies – clavells, nou moscada, gingebre, etc.- a les pastes i pastissos.
Ingredients
De 400 g a ½ kg de cireres negres
60 g de farina
50 g de molles de pa
De 50 a 70 g d’ ametlles
5 o 6 ous
50 de mantega
120 de sucre glaç
1 culleradeta de vainil.lina
4 o 6 ous (petits)
1 llimona (la pela ratllada)
½ culleradeta de clavells mòlts
un pols de sal
farina per a les cireres i farina i mantega per al motllo
Elaboració
Separeu els rovells de les clares.En una conca barregeu la meitat del sucre i la mantega. Afegiu-hi el rovell, un a un, sense parar de batre-ho. Bateu les clares amb la resta de sucre i la vainil.lina. Afegiu-hi a la barreja dels rovells i aneu remenant, afegint-hi també la llimona ratllada, la nou moscada en pols , les molles de pa, la farina i les ametlles, torrades i picades.Afegiu-hi, opcionalment, el pols de la sal, Deixeu reposar la pasta durant una hora, aproximadament i amb la conca tapada, o feu-la servir tot seguit (no ha de llevar).
Escueu les cireres, sense despinyolar-les. Passeu-les per farina.Greixeu amb oli o mantega una llauna o motlle de forma rodona i, opcionalment, empolseu-la amb farina i col.loqueu-hi la pasta. Afegiu les cireres, procurant que tot quedi pla. Tot plegat ha de tenir un dit de gruix. Ho entreu a forn mitjà, prèviament encès i calent, durant una mitja hora, o fins que el veieu cuit.(Forn prèviament escalfat a uns 180º). Deixeu-lo reposar. Es millor, fins i tot, servit l’ endemà.
Notes
És important deixar els pinyols a les cireres, ja que comuniquen a la coca un gust especialment deliciós. No obstant, actualment , per comoditat dels llaminers, sí que se solen despinyolar. Al mercat hi ha uns petits buidadors per a aquesta funció; si les cireres són prou toves, ho podeu fer amb els dits, No hi fa res que quedin una mica aixafades. Ho trobo més pràctic que l´aparell esmentat!
Temps de cocció: per a dos pastissos, uns 30 35 minuts; 50 minuts, per a un sol pastís.
Seguint receptes similars, a Àustria , Alemanya, Suïssa, etc. també es fan pastissos d’ albercocs, pomes, prunes, préssecs, etc.
Se’n pot fer una versió per a diabètics (recordem que la cirera té força sucre), posant-hi edulcorant.
Si en trobeu, feu servir cireres de “cor de colom”, o sinó les corrents al mercat (burlat- principis de temporada- o starking- estiu). Poden ser vermelles o negres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!