BONA VIDA

BAGEL SUCAT AMB TOMÀQUET I OU FERRAT  A L´ESTIL DE MADONNA

El meu local preferit a Miami Beach per a fer un bon esmorzar era- i dic era, perquè, malauradament, ja no existeix tal com era, ja que va tancar el 2001- el Woolfie’s. Era, naturalment, d’estil Art-Déco i estil “Modern Miami- com si el temps s’ hagués detingut als 30, quan va venir l’ allau de jueus jubilats en busca d’un bon clima-, com  Wolfie Cohen, el seu propietari, que també ho fou de diversos locals jueus de delikatessen. Quan jo hi anava ell ja era una persona molt gran, però que continuava treballant al restaurant. Tinc uns grans records palatals dels seus super entrepans- com el de corned beef, bou en conserva (el pernil dels jueus), del seu curiós esmorzar Matza brei, fet amb el pa jueu sense llevat matzoh, d’ uns ous fabulosos i d’ un superb gall dindi rostit que no et podies acabar, i unes postres delicioses, com els seus fabulosos rolls. A més, el servei era amabilíssim i cordial.

Era un freqüentat per celebritats com la Madonna, l´artista  internacional del food art Antoni Miralda i d’ altres, gent del món de la publicitat i la moda, però no és especialment car, il ambient diria que era casolà i confortable. Tenia tauletes aradables, com un cafè,  i una àmplia barra amb una secció “made in US”, amb senyores molt grasses que fumaven (encara no hi havia la llei anti-tabac) i solien parlar soles. 

Serveixen els ous ferrats millors que he menjat mai (tret dels de casa, quan vivia a pagès). A més, si ho demanaves als amables cambrers o cambreres, te`s deixaven amb el rovell mig cuit, per poder-hi sucar pa. I et donaven tot el cafè que volies (pràctica habitual als Estats Units) sense pagar de més!. El problema, és clar, era el propi pa, ja que no m’ hi agrada el de motlle. Però vaig trobar una bona solució: fer servir bàgels,  amb una textura  semblant a la coca de pa que es fa a la meva comarca. Es un panet jueu en forma de tortell, que també és corrent  a Nova York, si bé se’ n fan versions no sempre “ortodoxes”, Un dia vaig demanar el propietari si em podia proporcionar un tomàquet i oli d’ oliva- no va ser gaire difícil, ja que els jueus fan servir aquest ingredient, més aviat rar als Estats Units-. Vaig poder preparar un suculent pa amb tomàquet. Al costat hi tenia una senyora que, evidentment, estava d’ allò més intrigada. Discreta, sense voler-me tractar de boig- un avantatge dels Estats Uits,  herència anglosaxona que fa que ningú s’ estranyi de res i tothom respecti la teva ceba, va voler iniciar una conversa d’ una forma curiosa, dient-me

– I like your shirt…

(I la intenció no era pas lligar!. Era, en efecte, una bonica camisa de color de tomàquet de Montserrat, comprada precisament a Miami, en una botiga on, tan ben tractat per la mestressa cubana- “si mi amor, esto te queda chévere”; quasi em quedo tot el gènere!). Mentrestant un amic que tenia al costat em tustava, pero jo li deia que em deixés estar, encantat amb l’ interès d’aquella agradable senyora. Li vaig explicar a ella, és clar, en què consistia la menja que estava preparant i, de pas,  li vaig fer una mini lliçó sobre el meu país, explicant que era català, no espanyol, i situant Catalunya al mapa. S’ hi va mostrar molt interessada , i ho va trobar “delicious”. A més, com que jo sabia que estava interessada per la Càbala, li vaig dir que jo, precisament, procedia de Girona, “Mare d’ Israel” i ciutat origen d’ aquest sistema d’ epeculació màgico-religiosa jueva.

Un cop va marxar, l’amic em va dir:

-Però no saps qui era?

-No, és clar

-Però si era la Madonna!

El propietari m´ho va confirmar, i em va demanar la recepta epr a fer-li arribar, ja que preparava una festa.

Em vaig quedar esmaperdut, per l’ ocasió perduda. Haig de dir, en descàrrec meu, i tot i que la senyora era molt guapa, no portava els coladors i altres adminicle que la caracteritzaven en aquella època, i, a me´s era el matí, a l´hora d’ esmorzar (no dic pas que anés amb “ruulos”!) és a dir, que , en certa manera, anava d’ incògnit.

Em vaig afartar de fer pa amb tomàquet per  als amics cubans de Hialeah- Candita, Pedro, Elsa, Pedro Pablo, Janette, Andy,Adrian “Purrungui”…-.Si no trobo bàgels, faig servir “pa italià” o “cubà”, similar a les barretes i baguetes. Es podia trobar als supermercats “Sedano” o en una fleca-pastisseria propietat d’ un català casat amb una cubana.

Ingredients

2  bàgels,2 o més tomàquets (d’ estiu, o de penjar/de ramellet),oli d’ oliva,sal,1 ou

Elaboració

Partiu els tomàquets pel mig, amb el tall paral.lel al coronell. Agafeu els bàgels, migpartiu-los hortizontalment i fregueu-hi el tomàquet. Poseu-hi un pols de sal. Tireu-hi un  bon raig d’ oli. Serviu-ho amb un ou ferrat acabat de fer.

Notes

Ho podeu guarnir també amb els clàssics ous remenats americans (scrambled eggs) pernil salat, cuit, embotits (en aquests casos no serà kosher o kasher ) o truita. És excel.lent amb tonyina i ou dur, un ingredient perfectament càixer  (adaptat a l’ alimentació jueva, llevat que el bagel o “bèigel” tingui llet en la seva massa).