Nostàlgia del iogurt grec…entre Pascual, Danone i Llet Nostra
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:”Courier New”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
LA
MALA LLET
Fa anys, quan viatjava per tota la
Mediterrània en busca de receptes i experiències, sempre que arribava a Atenes-
la Súnion cobejada- anava a una granja propera a la cèntrica plaça Omonia on, a
l’ hora de sopar, hi trobava Iannis, un bellíssim ancià- com els que es troben
als Balcans- que es menjava una cassolada de iogurt acompanyat d’ un bol de mel
i una grossa llesca de pa de pagès (khoriàtiki, en grec).
Es
tractava d’ un dens i celestial recuit de llet d’ ovella pel qual jo també em
delia. Un recuit suau, aromàtic, gustós, que em recordava el “recuit amb mel”
(també fet amb llet d’ ovella) de la meva infància i la meva comarca. Amb el
Iannis intercnviàvem imirades de complicitat i també alguns mots- menys dels
que jo desitjava, donat el meu esquàlid coneixement del grec, limitat només a
unes quantes frases i mots. Però, d’ un semestre a l’ altre, em vaig
trobar amb l’ evidència de la modernitat
destructora: la granja havia tancat, i en el seu lloc hi havia un establiment
de menjar ràpid, aquesta lacra universal. Vaig perdre el rastres de Iannis i el
gust del iogurt desitjat.
El
“iogurt grec”, doncs, no era un mite, sinó una realitat. A Grècia, a l’ eixida
de moltes cases, i fins i tot als restaurants, hi solies veure una gran cassola
de terrissa (com les de Breda, Pòrtol o la Vall d’ Uixó) plena d’ una
abellidora crema blanca, el iogurt grec tan espès com aromàtic, amb un tel
superior que en constituïa al protector i un dels encants. Tot això s’ està
acabant. Millor dit, ja s’ ha acabat. Amb tot, l’ afició dels grecs pel seu iogurt-
encara que sigui de vaca- continua. Arreu els cèlebres quioscos que venen de
tot, de dit i de dia, ofereixen unes generoses terrines industrials curulles d’
aquest excel.lent iogurt, que fa caure en el ridícul allò que aquí en diem
iogurt ( “llegurt”, com diu la gent, en un neologisme que trobo encertat i
deliciós).
No és
estrany que els industrials utilitzin el reclam de grec- “khronya que khronya”-
per a vendre el seu iogurt. Començant per la multinacional Danone (que es va
originar a Barcelona a l’ avantguerra, fundada per un jueu d’ origen balcànic),
que a Espanya ven un “iogurt grec” que és una enganyifa: el mateix producte, a
França (a l’ Auchan de Perpinyà) a l’ etiqueta porta, efectivament, que és “fet
a Grècia”. “Spain is different”, és clar. D’ altres, val a dir-ho, també parlen
de iogurt búlgar, no debades el papus del iogurt s’ anomena Lactobacillus bulgarus.
Els
turcs també hi tenen alguna cosa a dir, és clar: en són els majors consumidors
i propagadors, fins i tot en forma de la refrescant i alimentosa beguda
coneguda com a ayran. Tan popular,
que fins i tot McDonalds- aquesta palga del segles XX i XX- l´ha hagut d’
adoptar en la seva oferta, com a mostra d’ “adaptació” local. Potser algun dia
es decideixen a incorporar el “pambtomàquet!. Em sembla, però, que per aconseguir-ho
primer hem de se un país independent, i no una província d’ Espanya.
Fa
pocs anys el propietari de “Leche Pascual” , una empresa de Burgos famosa pels
seus iogurts ha decidit no comprar llet als productors catalans. Es evident que
a Espanya no ens hi volen. Si a algú li quedés un mínim de dignitat- en un país
normal, és clar-, s’ ho apuntaria a l’ hora de les eleccions, i no votaria els
partits que no ens volen en un estat que
conceben com una finca privada. I compte, amb ca reacció poc raonada: aquest grup
té el “primo Zumosol”: és a dir, l´exèrcit i la constitució espanyola.
Aquesta
empresa és propietat, ves per on, d’ un
amic personal del Senyor Aznar, aquell dels peus damunt la taula d’ un despatx
i de l´alegria del vi: sembla que eren companys de classe. Les males amistats,
naturalment, porten a aquestes conseqüències. O, al revés: les bones amistats
porten al fet que el govern del senyor Piqué (quan era del PP) i la senyora
Alícia Camacho- botiflers màxims- regalessin a l’ empresa amiga una
reglamentació a mida, que és l’ origen de la controvèrsia. Segons aquest
reglament que el govern s’ ha tret de la màniga, un productes làctic
pasteuritzat produït per Leche Pasqual pot portar el nom de iogurt, cosa que el
sector- i la mateixa Generalitat de Catalunya- han rebutjat. I d’ aquí la
reacció- que alguns han qualificat de mafiosa- de Leche Pascual.
En
països com França- d’ entre els que tenen una reglamentació alimentària més
adequada- un producte com l’ esmentat, de cap manera, pot ser qualificat de
iogurt. En aquest país, ni tant sols els iogurts aromatitzats i amb fruites i
gelificats no poden ser considerats, legalment, com a iogurts. Fins i tot
Portugal té una reglamentació més
adequada que la del Regne d’ Espanya on, alimentàriament, hi ha una mena de
campi qui pugui (a Portugal aquests làctics que semblen aparentment iogurts són
etiquetats com a ”sobremesa”, postres; a França el nom legal és “lait gélifié”,
llet gelificada, o sigui, amb presència d’ espessants).
El
tema de al mala llet del senyor Pascual (i el seu representant a Catalunya, que
a més d’ ignorar la llengua del país va qualificar de “bestiesa” i “animalada”
les raonables i raonades manifestacions del conseller d’ agricultura del moment),
rau en dos fets clau. El primer, és que el 90 % dels iogurts que es produeixen
a Espanya es fabriquen a Catalunya. I, en canvi, al nostre país no hi queda cap
gran grup lleter: és a dir, que més del 90% de la llet que consumim pertany a
empreses no catalanes (o que no són dels Països Catalans). Fins i tot “Llet Nostra”-
grup emergent, té contactes amb Kaiku, empresa basca.
El
iogurt, com veuen- i sobretot si és Pascual- pot portar mala llet.
Per saber-ne més
Jaume Fàbrega:
-Manual de gastronomia (Cossetània)
–Fogons
calents (Libres de l’ Index). Atenció, es una pornogastronovel.la de
viatges, NOMÉS PER A ADULTS).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!