Dalí dissenyava, i els dissenys dalinians encara formen part de molts imaginaris col.lectius.
DALÍ DISSENYADOR, DALÍ DISSENYAT La relació de Dalí amb la cultura de masses, la bibliografia i, la publicitati específicament, el disseny- sense deixar l’ àmbit alimentari- és prou coneguda. A part dels llibres Diners de Gala i Vins de Gala, dibuixats per ell, va dissenyar material divers- cartells, logotips, ampolles, envasos…- de productes d’alimentació i begudes. Igualment, es va interessar pel tema de les coberteries de taula; la cullera, de fet, fou també un dels seus leit motif recurrents. Destaquem la que va dissenyar per al Centre Pompidou, de grans dimensions, que ha estat recuperada per l’ Ajuntament de Figueres. Per exemple, per a una marca de xocolates francesa, per a una casa de bradi espanyola (Osborne.Ampolla i etiqueta), per a una empresa de caramels (Chupa-chups), etc. Per a aquesta famosa empresa catalana, present a més de 170 països, va dissenyar el logotip per encàrrec del seu propietari, Enric Bernat.A posteriori, l’ univers dalininià s’ han enriquit i embastardit amb un copiós merchandising que no té aturador ni pel que fa als temes, la qualitat dels resultats- sovint més aviat propers al kitsch més descordat: rellotges de totes menes, clauers, bolígrafs, pitja-papers, samarretes i altres peces de vestir,joies i bijuteria,tasses, coberteries, vaixelles i tot allò que es pugui imaginar.O,simplement, d’ ha evocat, de forma més discreta, algun aspecte relacionat amb el món dalinià. És el cas d’ una edició especial, que inclou un estoig i una etiqueta i una ampolla especial (disseny de Ramon Bigas) d’ Aigua de Vilajuïga (que és de les millors que hi ha) corresponent a l’ aniversari d’ aquesta empresa de l’ Alt Empordà (1904-2004), a causa del fet que Salvador Dalí era aficionat a aquesta a aquesta aigua, sens dubte la millor d’ aquest país. També s’ han fet edicions d’ ampolles de vi (Cellers Castillo de Perelada, de Peralada, Alt Empordà; el seu antic propietari, el Sr. Mateu, regalava caixes de cava rosat al mestre, així com les regalava a Franco, ja que fou un dels grans finançadors de la “Cruzada”) i altres productes, que solen engreixar les arques de la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres, la qual controla l´ús de la imatge daliniana en tots aquests productes. Tenen, és clar, el negoci ben muntat. Dalí, “avida dolars”, continua donant diners després de mort.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!