A l´Iraq s’ hi entrecreuen cultures de nació, de llengua i de cuina.
Aquí, a l’ antiga Mesopotàmia, hi ha haver el paradís- el jardí- on es varen aclimatar alguns dels productes que ara formen part bàsica de la nostra civilització. Els estats Units, el Regne Unit i el regne d’ Espanya han violat aquest paradís que, també, cal dir-ho, havia estat violat i massacrat per Sadam Hussein, de foram encara pitjor. S’ hi feia oli
d’ oliva, cervesa, vi, blat, fruites mediterrànies i desèrtiques- com els dàtils-. Amb Bagdad, va ser la seu d’ una de les més il.lustres civilitzacions gastronòmiques de la història: la cuina àrab, hereva del món persa i clàssic, , que tan va influir en l’ eclosió i brillantor de la cuina catalana medieval. Però que, en prohibir alguns aliments del Paradís- com la vinya o el porc, i els cristians , yazidites , hebreus i altres amb altres pràctiques culinàries va convertir aquest paradís , a voltes, en un petit infern. És, però, la cuina de els mil i una nits, refinada per l´ús de les espècies i de tota mena de fruites, de tot el qual la cuina catalana actual encara n’ és hereva- arròs safrà, farcits amb panses, pinyons, prunes seques, ús de
la canyella. L’ Iraq forma part del Pròxim Orient o del món àrab, si bé , coma construcció artificial, hi ha altres nacionalitats: els malaurats kurds- encara sense estat, i per tant sense protecció suficient,- els turcomans, i fins i tot sirians o arameus, que encara parlen- malgrat les persecucions- la venerable llengua de Jesucrist. D’ entrada cal dir que la noció geogràfica de "Pròxim Orient"-o la d’ "Orient Mitjà-" és eurocèntrica i, per tant criticable. També es parla de Llevant, des del món anglosaxó. Aquestes denominacions es fan servir, però, internacionalment, així com les nocions de Mitjà Orient (en anglès, Middleast), que també inclou aquests països, juntament amb d’altres com Turquia, Armènia, Iran i els estats del Golf. Donat que tot aquest món és bàsicament musulmà,i, històricament, ha estat un punt d’ encontre i encreuament de cultures, hi ha moltes afinitats en les cuines dels diversos països, incloent-hi, per tant, Palestina, Síria i Jordània. El fons que ho va amalgamar tot , però va ser l imperi otomà, cosa que es veu en el lèxic dels plats, les receptes (farcits de verdures, arròs, sopes o chorba, etc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A Barcelona n’hi ha una que es diu Mesopotàmia, al Carrer Verdi, 65 (telf. 93 237 15 63). El menjar és suggerent i delicat, i tot i que no és realment barat -comparat amb tots els àrabs i pseudoàrabs del carrer Verdi- la relació qualitat/preu és excel·lent.